El 23 de setembre el Govern de Liz Truss va anunciar rebaixes fiscals sense finançar; la lliura va caure a mínims i el Banc d’Anglaterra va haver d’intervenir el 28.
El 23 de setembre del 2022 el Govern de Liz Truss al Regne Unit va anunciar rebaixes fiscals sense finançar. La lliura va caure a mínims històrics davant el dòlar i, el 28 de setembre, el Banc d’Anglaterra va haver de comprar deute per evitar el col·lapse dels fons de pensions. En pocs dies, un anunci de política fiscal va derivar en una crisi de confiança que va obligar el banc central a intervenir.
L’episodi és un cas d’estudi sobre com reaccionen els mercats davant la manca de credibilitat. Un país amb la seva pròpia moneda i un sistema financer sofisticat es va trobar amb un càstig ràpid i contundent en la divisa, en el cost del seu deute i en l’estabilitat d’institucions tan sensibles com els fons de pensions. Per a empreses i famílies d’altres països, és un recordatori que la solidesa dels plans importa.
Rebaixes sense finançament
Rebaixar impostos sense explicar com es compensarà la menor recaptació implica que l’Estat haurà d’endeutar-se més. Els mercats, que presten aquests diners, van reaccionar amb desconfiança, i la lliura es va enfonsar, mentre el cost del deute públic pujava amb força. Els mercats no castiguen les rebaixes fiscals per si mateixes, sinó la sensació que els comptes no quadren.
Quan un govern emet més deute, els inversors exigeixen una rendibilitat més gran si dubten de la seva capacitat o voluntat de tornar-lo. Aquesta rendibilitat més gran encareix el crèdit per a tothom, des de l’Estat mateix fins a les hipoteques i els préstecs d’empreses. No es tracta que les rebaixes fiscals siguin bones o dolentes en si mateixes, sinó que han d’anar acompanyades d’un pla creïble de finançament. Un país que es finança en la seva pròpia moneda té més marge que un que ho fa en moneda estrangera, però aquest marge no és il·limitat.
El risc per als fons de pensions
La resposta del banc central va ser comprar deute públic, i la raó era en com operaven els fons de pensions. Els fons tenien inversions que depenien de l’estabilitat del mercat de deute, i una caiguda brusca de preus amenaçava de provocar vendes forçades en cadena. La intervenció buscava tallar aquesta dinàmica. Quan la confiança desapareix, el cost de finançar-se puja per a tots els qui depenen d’aquest mercat.
Aquest episodi il·lustra com poden interactuar les estratègies financeres sofisticades amb un canvi brusc del mercat. Quan diverses institucions reaccionen alhora, venent per complir amb les seves obligacions, els preus cauen més i es reforça el cercle. Per això els bancs centrals poden intervenir quan veuen risc per a l’estabilitat financera, encara que la seva missió principal sigui una altra. Els fons de pensions gestionen l’estalvi de moltes persones a molt llarg termini, i per això l’estabilitat de la seva gestió és un afer d’interès general.
La credibilitat com a actiu
Va ser un exemple de com de ràpid els mercats castiguen la manca de credibilitat. Cap país, ni cap empresa, no està per sobre d’aquesta regla. Presentar un pla financer amb coherència, amb fonts clares de finançament i objectius realistes, és tan important per a un negoci com per a un Estat.
Per a una empresa, això vol dir preparar pressupostos que expliquin d’on vindran els diners, quines hipòtesis s’utilitzen i com es compliran les obligacions, especialment quan es demana finançament a bancs o inversors. Un pla creïble redueix el cost de capital i facilita les negociacions. Un pla que depèn de supòsits optimistes sense suport genera desconfiança i acaba pagant-se. Qualsevol empresa que demani finançament hauria de saber explicar amb senzillesa d’on sortiran els diners per tornar-lo.
La confiança triga anys a construir-se i dies a perdre’s.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
