L’EPA del 28 d’abril va reflectir 100.200 ocupats menys que el trimestre anterior i una taxa d’atur del 13,65 %, tot i que l’ocupació creix un 4,57 % en un any.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar el 28 d’abril del 2022 l’Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre. El nombre d’ocupats va baixar en 100.200 persones respecte al trimestre anterior, un 0,50 %, fins als 20.084.700, mentre que el d’aturats va augmentar en 70.900, un 2,28 %. La taxa d’atur es va situar en el 13,65 % de la població activa, 0,32 punts més que a finals del 2021.
En termes interanuals, el balanç és millor: l’ocupació ha crescut en 878.000 persones, un 4,57 %, i la taxa d’atur és 2,33 punts inferior a la de fa un any. Per sexes, la taxa femenina va ser del 15,44 % i la masculina del 12,04 %. La dada arriba amb la guerra i la inflació com a teló de fons i amb la reforma laboral ja en vigor, que va canviar les regles de contractació temporal des del 31 de març. En un primer trimestre es destrueix ocupació per raons estacionals fins i tot en anys de recuperació, i convé recordar-ho en valorar la xifra.
Com llegir l’EPA
L’EPA és una enquesta trimestral a llars que classifica les persones segons la seva situació laboral amb criteris internacionals. No és el mateix que l’atur registrat als serveis d’ocupació ni que l’afiliació a la Seguretat Social, que es publiquen mensualment i mesuren una altra cosa. Per això és normal que les tres xifres no coincideixin: cadascuna respon a una metodologia i a un propòsit diferents.
El primer trimestre sol ser fluix per motius estacionals: acaben els contractes vinculats a la campanya de Nadal i l’activitat turística i agrícola encara no arrenca. Convé, per tant, comparar amb el mateix trimestre d’anys anteriors i amb l’evolució anual, més que amb el trimestre immediat. Amb aquesta lectura, el mercat laboral conserva una tendència de recuperació, tot i que amb més incertesa.
L’efecte de la reforma laboral
Les noves regles de contractació temporal de la reforma laboral aprovada al desembre van començar a aplicar-se el 31 de març, és a dir, just després del tancament del trimestre. Per això l’EPA d’abril encara no en pot reflectir l’impacte: els primers efectes sobre la proporció de contractes indefinits i de fixos discontinus només apareixeran a les dades del segon trimestre i següents.
El que sí que s’aprecia és el context en què s’aplica la reforma: costos energètics i de matèries primeres a l’alça, inflació en màxims de dècades i menys visibilitat sobre la demanda. Per a les empreses, això complica la planificació de plantilles, perquè han de decidir sobre la seva estructura de contractació en un entorn en què els seus costos i les seves vendes són més difícils de preveure. La rapidesa amb què les empreses converteixin contractes temporals en indefinits serà un indicador clau en els propers informes.
Què convé revisar
Les empreses faran bé de revisar la seva plantilla temporal i comprovar quins contractes s’adapten a les noves causes, quins s’han de convertir en indefinits o fixos discontinus i quin calendari de renovació tenen. També convé actualitzar les previsions de cost laboral tenint en compte la pressió de la inflació sobre els convenis i les revisions salarials.
Per a les persones que busquen feina o es plantegen un canvi, la lectura prudent és que el mercat laboral continua creant ocupació en termes interanuals, tot i que amb ritmes diferents per sectors i territoris. El seu assessor laboral pot ajudar-lo a adaptar contractes i polítiques internes, i a entendre què impliquen les noves dades per a la seva activitat.
Un trimestre fluix no canvia la tendència anual, però recorda que la planificació laboral exigeix prudència.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
