L’INE va confirmar el 13 d’abril que l’IPC de març va pujar al 9,8 % interanual, la taxa més alta des del maig del 1985, amb la inflació subjacent al 3,4 %.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va confirmar el 13 d’abril del 2022 que l’índex de preus de consum (IPC) de març es va situar en el 9,8 % en taxa interanual, el nivell més alt des del maig del 1985. Els preus van pujar a més un 3 % en un sol mes. La inflació subjacent, que exclou energia i aliments no elaborats, va arribar al 3,4 %, el seu valor més alt des del setembre del 2008.
La dada definitiva coincideix amb l’avançament publicat a finals de març i recull els efectes de la guerra a Ucraïna sobre l’electricitat, els carburants i els aliments, a més de l’arrossegament de mesos anteriors. Per a les famílies suposa una pèrdua de poder adquisitiu; per a les empreses, més costos i una pressió creixent sobre salaris, preus i contractes que s’actualitzen amb l’índex. La diferència respecte als mesos anteriors confirma que l’encariment es va accelerar de manera brusca després de l’inici de la guerra.
Què mesura l’IPC i què diu la subjacent
L’IPC mesura la variació dels preus d’una cistella representativa de béns i serveis que consumeixen les llars. La taxa interanual compara el mes amb el mateix mes de l’any anterior, mentre que la mensual indica el canvi respecte al mes precedent. Que els preus pugessin un 3 % en un sol mes dona idea de la velocitat amb què es van encarir alguns productes bàsics.
La inflació subjacent deixa fora els components més volàtils, com l’energia i els aliments frescos, i serveix per saber si l’alça es limita a uns quants productes o s’està estenent. Que hagi arribat al 3,4 % indica que l’encariment ha passat de l’energia a altres béns i serveis, i que la seva correcció no dependrà només que baixin els carburants o l’electricitat. L’IPC es publica mensualment i l’INE ofereix també un indicador avançat a final de mes, cosa que permet anticipar la xifra.
On es nota en contractes i rendes
Molts acords s’actualitzen amb l’IPC: lloguers, contractes de subministrament i de serveis, quotes, honoraris o pensions d’aliments. En el lloguer d’habitatge, el reial decret llei aprovat el 29 de març limita, fins al 30 de juny i en defecte de pacte entre les parts, l’actualització anual de la renda, que deixa de seguir l’IPC i passa a lligar-se a un altre índex, de manera que aquesta pujada no es traslladarà íntegrament. En altres contractes, com els de local o de serveis, regeix el que s’ha pactat.
Les pensions es van revaloritzar un 2,5 % al gener, un percentatge que avui queda molt per sota de l’IPC, i els convenis col·lectius amb clàusules de revisió salarial comencen a mostrar tensions. Per a les empreses, el repte és doble: assumir majors costos d’aprovisionament i atendre les demandes d’actualització de sous sense perdre competitivitat, cosa que dependrà de cada sector i de cada conveni.
Una inflació del 9,8 % obliga a revisar contractes i pressupostos que s’havien plantejat amb altres números.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
