PerspectivesPatrimoniMón

Archegos: el risc del palanquejament

Per Pearson Specterdilluns, 29 de març del 20213 min de lectura

El fons familiar Archegos es va enfonsar per les seves posicions apalancades i diversos bancs van anunciar pèrdues multimilionàries. Què ensenya sobre concentració i deute.

Foto: Suicasmo · Wikimedia Commons · CC BY-SA 4.0 (retallada)

A finals de març del 2021, el fons familiar Archegos es va enfonsar en no poder cobrir les seves posicions apalancades. El 29 de març, bancs com Credit Suisse i Nomura van anunciar pèrdues multimilionàries vinculades a aquesta fallida. Un vehicle d’inversió privat, sense la visibilitat dels grans fons, va acabar provocant un impacte notable sobre entitats financeres de primer nivell. Per a molts va ser una sorpresa que un actor poc visible pogués concentrar tants recursos.

L’episodi va cridar l’atenció per diversos motius alhora: la mida de les posicions, la velocitat de l’enfonsament i el fet que les pèrdues arribessin a qui havia finançat el fons. Per a qui administra un patrimoni familiar, més enllà dels noms, la història ofereix una lliçó útil sobre com es combinen concentració, deute i manca de transparència. Són ingredients que no depenen de la mida del patrimoni: també poden aparèixer a una escala molt més petita.

Què és el palanquejament

Apalancar-se consisteix a invertir amb diners prestats per ampliar l’efecte d’una posició. Si surt bé, multiplica els guanys; si surt malament, multiplica les pèrdues i obliga a aportar garanties addicionals. Quan el valor del que s’ha invertit cau, qui ha prestat exigeix més garanties, i si no es poden aportar, les posicions es liquiden, cosa que sol agreujar la caiguda. És un cercle viciós: la caiguda obliga a vendre, i les vendes forçades empenyen els preus encara més avall.

Archegos no va poder cobrir aquestes exigències a finals de març i es va enfonsar. El problema no va ser només del fons: les seves pèrdues van arribar als bancs que l’havien finançat. És una mostra de com el risc es transmet per les relacions de crèdit, i de per què convé saber amb qui s’opera i amb quin nivell de garanties. Una entitat pot conèixer bé el que presta a un client i, tanmateix, ignorar quant li presten les altres.

El cas va obrir el debat sobre la transparència dels family offices i dels derivats.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.

Una conversa, quan vostè ho decideixi.

Responem tota consulta en menys de 24 hores laborables, amb total confidencialitat.