El Reial decret llei 4/2021, publicat el 10 de març, limita la deducció de pagaments que un altre país no grava o dedueix dues vegades. Afecta grups amb filials a fora.
El 10 de març del 2021 es va publicar al BOE el Reial decret llei 4/2021, de 9 de març, que modifica la Llei de l’impost sobre societats i el text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents en relació amb les asimetries híbrides. La norma transposa part de la directiva europea contra l’elusió fiscal, modificada el 2017 per estendre aquestes regles a tercers països, el termini de transposició de la qual va expirar el 31 de desembre del 2019. Va entrar en vigor l’11 de març i s’aplica als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2020 que no hagin conclòs.
És una reforma tècnica, pensada per a grups multinacionals, però toca figures que també utilitzen empreses familiars amb filials o finançament en altres països: préstecs participatius, instruments financers mixtos, societats que cada país qualifica de manera diferent. Convé saber si alguna estructura pròpia queda dins del seu àmbit, perquè la conseqüència és que una despesa que fins ara es deduïa deixi de ser deduïble.
Què és una asimetria híbrida
Una asimetria híbrida apareix quan dos països qualifiquen de manera diferent el mateix instrument, pagament o entitat. El resultat pot ser que un pagament es dedueixi com a despesa en un país sense que s’inclogui com a ingrés a l’altre, cosa que es coneix com a deducció sense inclusió, o que la mateixa despesa es dedueixi dues vegades. En tots dos casos es redueix la tributació global d’un grup sense que hi hagi una activitat econòmica que ho justifiqui.
Un exemple senzill és el d’un instrument financer que un país tracta com a préstec, i per tant com a despesa deduïble, i l’altre com a capital, el rendiment del qual és exempt. Un altre és el d’una entitat que un estat considera transparent i un altre, societat. Les noves regles busquen que l’efecte fiscal es neutralitzi en un dels dos països, de manera que el grup no obtingui un avantatge que cap de les dues legislacions pretenia.
Com funciona la norma
La llei estableix una regla primària i una de secundària. Com a regla primària, el país del pagador denega la deducció de la despesa quan aquesta no tributa al país del receptor. Si aquest país no l’aplica, la regla secundària obliga el país del receptor a incloure l’ingrés a la seva base. El text espanyol recull totes dues al nou article 15 bis de la Llei de l’impost sobre societats, i permet recuperar la deducció en els tres anys següents quan la despesa es compensa després amb un ingrés que sí que tributi.
Les regles s’apliquen entre parts associades, entre les quals s’inclouen els qui tenen almenys un 25 % dels drets de vot o del dret als beneficis, o quan l’asimetria es produeix en un mecanisme estructurat, és a dir, un esquema dissenyat o valorat per obtenir aquest avantatge fiscal. Fora d’aquestes situacions, la norma no sol entrar en joc, cosa que acota el seu abast a operacions entre vinculats.
Què convé revisar
Les empreses amb filials, sucursals o finançament entre empreses del grup en altres països haurien de revisar amb l’assessor com es qualifiquen les seves operacions a cada jurisdicció, especialment si utilitzen préstecs participatius, instruments híbrids o entitats amb tractament fiscal diferent. Com que la norma s’aplica amb efectes des del 2020, l’ajust pot afectar ja les declaracions d’aquell exercici.
Convé documentar el tractament que altres països donen a cada operació, perquè la regla en depèn, i valorar si l’estructura té una justificació econòmica clara. Aquesta informació és de caràcter general i no substitueix l’assessorament sobre cada cas, especialment quan intervenen diverses jurisdiccions.
Una norma tècnica, amb efectes des del 2020, que obliga a mirar amb altres ulls les estructures internacionals.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
