El 4 de març la Comissió Europea va presentar una directiva perquè les empreses informin de salaris i de la bretxa de gènere. Afectaria també Espanya.
El 4 de març del 2021, a pocs dies del Dia Internacional de les Dones, la Comissió Europea va presentar una proposta de directiva per reforçar el principi d’igualtat de retribució entre dones i homes mitjançant mesures de transparència salarial i un millor accés a la justícia. La proposta ha de ser aprovada ara pel Parlament Europeu i el Consell, i després transposada per cada estat membre, de manera que no té efectes immediats.
Interessa a totes les empreses amb plantilla, sigui quina sigui la seva mida, perquè planteja drets d’informació per als treballadors i per a qui busca feina, i obligacions de comunicació per als empleadors grans. Espanya ja ha fet passos en aquesta direcció amb el registre retributiu, i la directiva podria ampliar o ajustar aquestes obligacions quan s’aprovi, previsiblement després d’un llarg procés de negociació.
Què proposa la Comissió
Segons la Comissió, els candidats tindrien dret a conèixer el salari inicial o el seu rang abans de l’entrevista, i els empleadors no els podrien preguntar per les seves retribucions anteriors. Els treballadors podrien demanar informació sobre el seu nivell retributiu individual i sobre els nivells mitjans, desglossats per sexe, de qui fa la mateixa feina o una feina d’igual valor. I els empleadors de 250 o més treballadors haurien de publicar informació sobre la bretxa retributiva de gènere a la seva organització. L’obligació arribaria a empleadors públics, privats i sense ànim de lucre.
La proposta inclou també mesures d’aplicació: els estats fixarien sancions, amb multes mínimes, i les víctimes de discriminació retributiva tindrien dret a compensació. Segons el text, quan la bretxa comunicada fos d’almenys un 5 % sense justificació objectiva, l’empleador hauria de fer una avaluació conjunta amb els representants dels treballadors, i la càrrega de la prova passaria a l’empresa en els litigis per discriminació.
El que ja existeix a Espanya
El Reial decret 902/2020, de 13 d’octubre, sobre igualtat retributiva, entra en vigor el 14 d’abril del 2021 i obliga totes les empreses a portar un registre retributiu amb la mitjana i la mediana dels salaris desglossades per sexe i grup professional. Les empreses amb pla d’igualtat hauran de fer a més una auditoria retributiva. La proposta europea es recolzaria en aquest tipus d’eines, però aniria més enllà en la informació que s’ha de facilitar als treballadors i als candidats.
Des del 14 de gener és també en vigor el reglament dels plans d’igualtat. Juntes, aquestes normes donen a les empreses espanyoles cert avantatge de partida, tot i que moltes pimes encara no han sistematitzat les seves dades salarials. Convé recordar que la proposta es negociarà durant mesos i que el seu text final pot canviar de manera substancial respecte al que va presentar la Comissió.
Què convé revisar
Les empreses haurien d’ordenar la seva estructura retributiva: classificar els llocs per grups, documentar els criteris dels complements i detectar diferències que no es puguin justificar amb criteris objectius. Aquesta tasca és útil amb independència del que decideixi Brussel·les, perquè anticipa tant el registre retributiu espanyol com les futures exigències europees i redueix el risc de reclamacions.
En els processos de selecció, convé revisar les ofertes de feina, per indicar el salari o el seu rang quan sigui possible, i les preguntes de les entrevistes. Les famílies empresàries amb negocis a diversos països han de seguir el calendari de la directiva, perquè la transposició es farà país per país. Un bon punt de partida és preguntar a l’àrea de recursos humans si avui podria respondre, amb dades, a la petició d’un treballador sobre el salari mitjà del seu lloc. Aquesta informació és de caràcter general.
La transparència salarial avança: ordenar avui l’estructura retributiva evita improvisar demà.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
