Boeing va anunciar el 23 de desembre del 2019 la sortida del seu conseller delegat, Dennis Muilenburg, i va nomenar David Calhoun per succeir-lo. La crisi del 737 MAX acaba amb el màxim executiu de la companyia.
El dilluns 23 de desembre del 2019, el consell d’administració de Boeing va anunciar que Dennis Muilenburg deixava, amb efecte immediat, els càrrecs de president i conseller delegat i el seu lloc al consell. El consell va nomenar conseller delegat i president David Calhoun, fins ara president no executiu del consell, que assumirà el lloc el 13 de gener del 2020, quan acabi de deixar els seus compromisos aliens a Boeing. Fins aleshores dirigirà l’empresa de manera interina el director financer, Greg Smith, i Lawrence Kellner, que ja era conseller, passa a ser president no executiu del consell.
Dimissió o destitució
Boeing va comunicar la sortida com una dimissió, però el mateix consell va explicar que un canvi de lideratge era necessari per restablir la confiança mentre la companyia treballa a reparar la relació amb els reguladors, els clients i altres grups d’interès. L’empresa es va comprometre a més a una transparència total i a una comunicació proactiva amb l’Administració Federal d’Aviació dels Estats Units (FAA), amb altres reguladors i amb els seus clients. Per això mitjans com Bloomberg o The Jakarta Post van parlar de destitució.
No és un moviment aïllat. A l’octubre, el consell ja havia retirat a Muilenburg la presidència del consell, que va passar a Calhoun com a president no executiu, amb l’argument que així es podria centrar a tornar el 737 MAX al servei. Ara canvia també el conseller delegat.
La crisi del 737 MAX
El 737 MAX roman a terra des del març del 2019, després de dos accidents, el de l’octubre del 2018 i el del març del 2019, que van causar 346 morts i que s’atribueixen a una errada de programari. Els reguladors encara no han autoritzat que torni a volar. Mentrestant, Boeing va seguir fabricant-lo i té emmagatzemats uns 400 avions. Boeing és, juntament amb Airbus, un dels dos grans fabricants mundials d’avions comercials, i el 737 MAX és una peça central del seu negoci, de manera que la immobilització afecta les aerolínies que esperen els seus avions i tota la seva cadena de proveïdors.
El 16 de desembre, la companyia va anunciar que suspendrà temporalment la producció del 737 a partir del gener per prioritzar el lliurament dels avions emmagatzemats. El relleu arriba a més uns dies després que la càpsula Starliner, que Boeing desenvolupa per a la NASA, no assolís l’altitud necessària per acoblar-se a l’Estació Espacial Internacional en el seu primer vol de prova sense tripulació.
Què ensenya el relleu
Kellner va destacar l’àmplia experiència de Calhoun en el sector i la seva trajectòria de lideratge, i Calhoun va afirmar que creu fermament en el futur de Boeing i del 737 MAX. Per a empreses familiars i consells d’administració, el cas il·lustra tres idees: el consell ha d’actuar quan es perd la confiança dels reguladors i dels clients; separar les funcions de president i de conseller delegat, com va fer Boeing a l’octubre, és una manera de repartir la responsabilitat; i convé tenir preparada la successió, perquè aquí el substitut ja era un membre del consell que coneixia la companyia.
Queden per resoldre la data en què el 737 MAX tornarà a volar, que depèn dels reguladors, i l’efecte de la suspensió de la producció en la cadena de subministrament i en els comptes de la companyia. Calhoun assumeix el càrrec el 13 de gener.
Una crisi de confiança no es resol només amb un relleu, però el relleu és el primer senyal que esperen reguladors i clients.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
