El 22 d’agost l’S&P 500 va superar la ratxa alcista més llarga de la seva història. Què significa aquesta dada, què no significa i què convé mirar.
El 22 d’agost del 2018 l’índex S&P 500 de Wall Street va superar en durada el mercat alcista dels anys noranta i va passar a ser el més llarg de la història. Havia començat el 9 de març del 2009, en ple esfondrament després de la crisi financera, i des d’aleshores l’índex s’ha multiplicat per més de quatre, i ha passat de poc més de 670 punts a uns 2.850.
Es parla de mercat alcista, en el llenguatge dels analistes, quan un índex puja un 20 % des d’un mínim sense patir després una caiguda d’aquesta magnitud. La definició és convencional, i per això alguns especialistes en discuteixen el rècord. Però el fet de fons no admet dubte: després de gairebé una dècada, les accions nord-americanes valen molt més que en el pitjor moment de la crisi.
Per què ha durat tant
Les raons són diverses. Els bancs centrals van mantenir durant anys tipus d’interès molt baixos i van comprar deute a gran escala, cosa que va abaratir el finançament i va empènyer els inversors cap a actius de més rendibilitat. Els beneficis de les empreses, sobretot les tecnològiques, han crescut de manera sostinguda, i la rebaixa d’impostos aprovada als Estats Units a finals del 2017 ha afegit impuls.
A això s’hi suma la recompra d’accions per part de les mateixes companyies i un creixement econòmic mundial moderat però constant. I el camí no ha estat lineal: hi va haver ensurts, com l’estiu del 2011, l’hivern del 2015 i el 2016 o la correcció de febrer d’enguany, que no van arribar a convertir-se en una caiguda de calat. Cap d’aquests factors és etern: la Reserva Federal ja ha començat a pujar els tipus i a reduir el seu balanç, i les tensions comercials introdueixen una incertesa que fa un any gairebé no es percebia.
El que el rècord no diu
La durada d’una ratxa no permet saber quan acabarà. La història mostra llargues etapes de pujades seguides de caigudes, però també anys de guanys que es van perllongar més del que molts esperaven. Els mercats reaccionen als beneficis, als tipus i a les expectatives, no al calendari, i els experts no coincideixen en quant de marge queda.
També convé distingir regions. El rècord és de Wall Street, mentre que la borsa espanyola i altres d’europees continuen per sota dels màxims que van assolir abans de la crisi del 2008. Per a una família o una empresa amb estalvi invertit, concentrar-se en la xifra nord-americana pot donar una imatge esbiaixada del que ha passat en el conjunt dels seus actius.
Un rècord de durada és una dada històrica, no una predicció.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
