El Parlament va investir Quim Torra el 14 de maig, en segona votació, i va prendre possessió el 17. Què falta per formar govern i què convé seguir.
El 14 de maig del 2018 el Parlament de Catalunya va investir Quim Torra president de la Generalitat en una segona votació, en què n’hi havia prou amb la majoria simple. Va obtenir 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. El resultat havia estat idèntic el dissabte 12 de maig, a la primera votació, en què s’exigia una majoria absoluta de 68 vots, que no es va assolir.
Torra va prendre possessió del càrrec el 17 de maig. Amb la investidura es tanca un dels passos del calendari institucional obert després de les eleccions del 21 de desembre. Queda pendent el nomenament dels membres del Govern, que és el que posa fi a les mesures adoptades pel Govern central a l’empara de l’article 155 de la Constitució.
Com s’elegeix el president
L’Estatut d’autonomia preveu que el candidat a presidir la Generalitat sigui proposat pel president del Parlament, després de consultar els grups, i que se sotmeti a un debat d’investidura. A la primera votació necessita majoria absoluta; si no l’assoleix, es repeteix la votació i n’hi ha prou amb més vots a favor que en contra. La votació que el va elegir, de 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions, mostra una majoria molt ajustada a la cambra, que condicionarà les decisions legislatives i pressupostàries dels pròxims mesos.
Això és el que va passar. En totes dues votacions el resultat va ser el mateix, però només a la segona n’hi havia prou. La investidura és l’acte parlamentari pel qual la cambra concedeix la seva confiança al candidat, i és seguida de la presa de possessió del president i del nomenament del Govern. La investidura és un acte parlamentari, i els passos posteriors, com el nomenament i la presa de possessió del Govern, tenen els seus propis tràmits i terminis.
Què falta per governar
Amb la presa de possessió del president, el pas següent és formar el govern: el president nomena els consellers, que han de prendre possessió perquè el Govern entri en funcions. Fins que això passi, les mesures de l’article 155 continuen vigents, i l’administració catalana continua funcionant amb les limitacions que comporten. Les empreses catalanes estan acostumades a conviure amb canvis de calendari polític i amb interlocutors administratius diferents; el que més valoren és la claredat sobre quins terminis i requisits s’apliquen a cada tràmit en cada moment.
Per a les empreses i els ciutadans, això significa que els tràmits ordinaris continuen: els impostos, les llicències, les subvencions ja convocades i les obligacions amb l’administració segueixen el seu curs. L’activitat legislativa i pressupostària del nou Govern arribarà, si s’escau, un cop completat el nomenament. Per al teixit empresarial, el factor que més pesa és la previsibilitat: disposar d’interlocutors estables a l’administració per tramitar autoritzacions, ajudes i infraestructures, i poder planificar amb un marc regulatori clar.
Què convé seguir
Qui tingui tràmits pendents amb la Generalitat, sol·licituds d’autorització, ajudes o contractes amb l’administració, hauria de consultar els terminis amb l’òrgan competent i guardar constància escrita. Si un procediment depèn d’una decisió política, convé preguntar quan s’espera.
Per planificar inversions o contractacions, resulta raonable mantenir escenaris que contemplin diferents ritmes d’activitat institucional, sense renunciar als projectes. El seu assessor jurídic pot ajudar-lo a distingir què depèn de la Generalitat i què de l’Estat, i a seguir els canvis normatius amb rigor. Sigui quina sigui l’opinió política, la gestió empresarial exigeix mantenir la normalitat operativa: complir les obligacions fiscals i administratives, i seguir els canals oficials per a qualsevol gestió.
En política, el calendari mana; per a les empreses, el que compta és conèixer-lo.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
