La Comissió Europea va presentar el 23 d’abril una proposta de directiva sobre canals de denúncia i protecció davant de represàlies. Què suposaria per a les empreses.
El 23 d’abril del 2018 la Comissió Europea va presentar una proposta de directiva relativa a la protecció de les persones que informen sobre infraccions del dret de la Unió, acompanyada d’una comunicació sobre el reforç d’aquesta protecció. El seu objectiu és fixar unes normes mínimes comunes a tota la Unió per als qui denuncien activitats il·lícites o abusos.
La Comissió sosté que la protecció actual és fragmentària: alguns Estats membres tenen regles completes i d’altres gairebé cap, cosa que desincentiva la denúncia i dificulta detectar infraccions que afecten interessos europeus. Es tracta d’una proposta que ha de negociar el Parlament Europeu amb el Consell, de manera que el seu contingut final podria canviar.
Què proposa
La proposta cobriria les denúncies sobre infraccions del dret de la Unió en àmbits com la contractació pública, els serveis financers, el blanqueig de capitals, la seguretat de productes i del transport, el medi ambient, la salut pública, la protecció del consumidor i de les dades personals, la competència i la fiscalitat de les societats.
Protegiria no només els empleats, sinó també els treballadors autònoms, els contractistes, els becaris i els candidats a un lloc. Prohibiria qualsevol represàlia, directa o indirecta, contra qui denuncia de bona fe, com acomiadaments, degradacions, assetjament o discriminació. En cas de conflicte, correspondria a l’empresa demostrar que la seva decisió no és una represàlia. El text proposat inclou a més protecció davant la responsabilitat: qui denuncia de bona fe no hauria de ser demandat per violar la confidencialitat, sempre que la seva informació sigui necessària per revelar la infracció.
Com funcionarien els canals
La proposta preveu que les empreses amb més de 50 empleats o una facturació anual superior a 10 milions d’euros disposin de canals interns de denúncia confidencials, amb un seguiment i una resposta al denunciant en terminis determinats. A més, les autoritats nacionals tindrien canals externs, i la divulgació pública seria una via d’últim recurs. Per als grups que operen a diversos països, l’existència de regles comunes simplificaria el disseny d’un únic canal per a totes les filials, en lloc d’adaptar el protocol a cada legislació nacional.
Aquest sistema esglaonat busca que el denunciant pugui informar primer dins de l’organització, on l’empresa té ocasió de corregir el problema, sense perdre protecció si acudeix a les autoritats quan el canal intern no funciona o hi ha un risc greu. Per a l’empresa, un bon canal intern és la millor manera d’assabentar-se abans que ningú. Per a l’empresa, guanyar la confiança de la plantilla en el canal és tan important com el seu disseny tècnic: un canal que ningú no utilitza per por de les represàlies no compleix la seva funció, encara que compleixi els requisits formals.
Què convé revisar
Encara que no hi ha obligacions immediates, moltes empreses ja compten amb canals de denúncia pels seus codis de conducta o per la normativa de prevenció de delictes. Convé comprovar que funcionen: que són confidencials, que es comuniquen a la plantilla i que hi ha un procediment clar per investigar i respondre.
També és útil revisar la cultura interna: formar els comandaments perquè no prenguin represàlies, documentar les decisions disciplinàries i tenir present la normativa de protecció de dades en tractar les denúncies. El seu assessor jurídic pot ajudar a adaptar els protocols. Aquesta informació és de caràcter general. Si l’empresa decideix millorar el seu canal, pot recolzar-se en sistemes gestionats per tercers, que reforcen la confidencialitat i la independència, i documentar en un procediment escrit com es rep, s’investiga i es resol cada denúncia.
Un bon canal de denúncies és una eina de gestió, no només una obligació.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
