El 22 de desembre Trump va signar la reforma fiscal que rebaixa l’impost de societats del 35 % al 21 %; moltes multinacionals van anunciar repatriar beneficis.
El 22 de desembre de 2017 Donald Trump va signar la reforma fiscal que rebaixava l’impost de societats del 35 % al 21 %. Moltes multinacionals nord-americanes van anunciar repatriació de beneficis. Era una reforma de gran calat, i el seu abast no es limitava a les fronteres del país: modificava l’atractiu relatiu de produir, invertir i declarar beneficis en diferents llocs del món. Les decisions fiscals d’una gran economia rarament es queden dins de les seves fronteres.
Per als empresaris i assessors europeus, la notícia tenia dues lectures. D’una banda, millorava la competitivitat fiscal de les empreses nord-americanes, que ara pagarien menys per cada dòlar de benefici. De l’altra, plantejava als altres països la pregunta de si havien de respondre amb canvis propis per no perdre inversió i activitat. Era un moviment de gran escala els efectes del qual es veurien amb el temps. Fins llavors, la prudència aconsella distingir entre el que s’anuncia i el que es materialitza.
Què canvia amb la reforma
Reduir el tipus de l’impost de societats suposa que les empreses paguen menys per cada dòlar de benefici. L’objectiu declarat és estimular la inversió i la contractació, encara que l’efecte concret depèn de com decideixi cada companyia usar l’estalvi i de com evolucioni el dèficit públic. Una rebaixa fiscal pot traduir-se en més inversió, en més dividends o en menys deute, segons l’estratègia de cada empresa.
Per a l’Estat, una menor recaptació obliga a compensar-la amb creixement, amb menys despesa o amb més deute. Aquesta equació fiscal és un dels principals debats que acompanyen una reforma d’aquest tipus, i la seva resolució afectarà els tipus d’interès i l’evolució econòmica del país. Convé, per tant, mirar amb cautela les promeses d’efectes immediats, i esperar a veure com es comporten les empreses i els comptes públics.
Repatriació de beneficis
Repatriar vol dir portar als Estats Units beneficis que les multinacionals mantenien a l’estranger. Aquests moviments poden influir en les divises, en la distribució de dividends i en les decisions d’inversió de grans grups amb presència també a Europa. Quan una empresa decideix on situar els seus beneficis, la fiscalitat és un dels factors principals, i qualsevol canvi de regles reordena aquestes decisions.
Per a les filials europees d’aquests grups, la reforma pot traduir-se en canvis d’estratègia, en decisions sobre on invertir o en noves prioritats de gestió. Proveïdors, clients i empleats d’aquestes filials poden notar-ne els efectes, de manera indirecta però real. Seguir les comunicacions de les empreses amb les quals es treballa i mantenir un diàleg obert permet anticipar-se a possibles canvis. Una conversa amb la matriu o amb els gestors locals sol aportar més claredat que qualsevol previsió.
Competència fiscal
Amb un tipus molt més baix als Estats Units, altres països s’enfronten a la pressió de revisar la seva fiscalitat per continuar sent atractius. Les empreses europees amb filials o competidors nord-americans haurien de seguir com evolucionen les normes, amb l’ajuda del seu assessor fiscal. La competència fiscal entre països és un fenomen conegut, i una reforma d’aquesta magnitud l’intensifica. Els països petits i mitjans han de decidir si competeixen, es coordinen o esperen.
Per a una empresa espanyola, no cal reaccionar de seguida, però sí entendre què podria canviar i quan. Convé revisar l’estructura del grup, els fluxos entre societats i els acords amb clients o proveïdors nord-americans, i valorar amb l’assessor si alguna de les decisions preses en el passat mereix revisió. Anticipar-se als canvis fiscals és sempre més barat que adaptar-s’hi a l’últim moment.
Les reformes fiscals de les grans economies acaben arribant a les petites.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
