El 12 de maig un virus de segrest de dades va infectar centenars de milers d’ordinadors en més de cent països, entre ells els de Telefónica i diversos hospitals britànics.
El 12 de maig de 2017 el virus WannaCry, un programa de segrest de dades, va infectar centenars de milers d’ordinadors en més de cent països. A Espanya va afectar Telefónica, entre altres grans empreses; al Regne Unit, hospitals. Va ser un dels ciberatacs de més abast coneguts fins llavors i va demostrar com de ràpid es pot propagar un programa maliciós quan troba equips desprotegits. La velocitat de propagació va deixar poc marge de reacció als qui no estaven preparats.
Per a moltes empreses i particulars, va ser la primera vegada que el risc informàtic deixava de ser una cosa abstracta i es convertia en una amenaça concreta: ordinadors bloquejats, missatges que exigien un pagament i operacions aturades. La presència d’hospitals entre els afectats, amb les conseqüències que això implica per a pacients i personal sanitari, va subratllar que la seguretat informàtica no és un afer exclusivament tècnic. És una qüestió de continuïtat del negoci i, en certs sectors, de servei essencial.
Com funciona un segrest de dades
Aquest tipus de programa xifra els arxius de l’ordinador i exigeix un pagament per retornar l’accés. Qui el pateix es queda sense poder usar les seves dades, i el dany no és només econòmic: també paralitza operacions i compromet la confiança de clients i proveïdors. Una empresa que no pot facturar, atendre comandes o accedir als seus arxius perd ingressos cada hora que passa.
Aquests atacs solen aprofitar errors de seguretat en equips que no s’han actualitzat, o enganyar un usuari perquè obri un missatge o un arxiu maliciós. Un cop dins d’una xarxa, el programa pot estendre’s d’un equip a un altre amb rapidesa. Per això la prevenció es recolza en dos pilars complementaris: mantenir els sistemes al dia i formar les persones que els utilitzen.
Un risc per a qualsevol empresa
L’atac no es va dirigir contra empreses concretes, sinó contra equips desprotegits allà on fossin. Això inclou petites i mitjanes empreses, despatxos professionals i particulars: no cal ser una gran companyia per ser vulnerable, i la presència d’hospitals entre els afectats mostra fins on pot arribar l’impacte. Els atacants busquen sobretot la facilitat, no el prestigi de la víctima.
Per a una pime, les conseqüències poden ser especialment serioses, perquè sol disposar de menys recursos per recuperar-se i de menys redundància en els seus sistemes. Un error greu pot aturar l’activitat durant dies i deixar sense accés a documents essencials, des de contractes fins a comptabilitat. Valorar aquest risc amb realisme, i no com una cosa que només els passa als altres, és el punt de partida de qualsevol pla de protecció.
Mesures bàsiques
Mantenir els sistemes actualitzats, fer còpies de seguretat fora de la xarxa habitual, formar el personal per reconèixer missatges sospitosos i revisar si l’assegurança cobreix incidents informàtics són passos de baix cost que redueixen molt el risc. Una còpia de seguretat que no està connectada a la xarxa habitual és la millor garantia que, si tot falla, es podrà recuperar la informació sense pagar a ningú. Pagar un rescat mai no garanteix recuperar les dades i pot encoratjar nous atacs.
També convé definir qui decideix i què es fa si es produeix un incident, i provar de tant en tant que les còpies es poden restaurar de debò. Un assessor especialitzat pot ajudar a avaluar el nivell de protecció de l’empresa. La seguretat informàtica no és un producte que es compra una vegada, sinó una rutina de gestió que es manté i es revisa amb regularitat.
La seguretat informàtica és un assumpte de gestió, no només de tecnologia.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
