- El 10 de setembre el Congrés va tombar el projecte de llei per reduir la jornada màxima de 40 a 37,5 hores setmanals.
- Hi van votar en contra PP, Vox i Junts.
- El registre horari i la negociació col·lectiva continuen vigents; organitzar el temps amb eficiència és un avantatge.
El 10 de setembre del 2025, el Congrés dels Diputats va tombar el projecte de llei per reduir la jornada laboral màxima de 40 a 37,5 hores setmanals. Els vots en contra de PP, Vox i Junts van bastar perquè la reducció de jornada no tirés endavant. Era una mesura amb gran impacte potencial en les empreses i en els treballadors, i el seu rebuig deixava el marc legal tal com estava. Per als qui havien començat a preparar ajustos de torns o de plantilla, la votació significava reprendre el punt de partida.
El debat sobre la jornada laboral combina qüestions de productivitat, de conciliació i de costos, i sol enfrontar visions molt diferents. Més enllà de la política, el que interessa a empreses i treballadors és saber quines normes són en vigor, quin marge hi ha per pactar millores i com organitzar el temps de la manera més eficaç possible en cada activitat. Cada sector té les seves pròpies particularitats en horaris, torns i estacionalitat, i el que funciona en un pot ser inviable en un altre.
Què es va votar
El projecte proposava retallar la jornada màxima en dues hores i mitja setmanals. El Congrés el va tombar amb el rebuig de PP, Vox i Junts, i la retallada no va tirar endavant.
Un projecte de llei que no obté la majoria necessària no s’aprova, i la norma vigent continua aplicant-se. Això no impedeix que l’afer torni a plantejar-se en el futur amb un altre format o amb un altre contingut, ni que es negociï per altres vies, com els convenis col·lectius. La qüestió de fons continuava oberta i seguiria present en la conversa entre empreses i treballadors. Per a un empresari, el prudent és seguir el debat sense donar per fet ni un canvi imminent ni el seu abandonament definitiu.
Què significa per a les empreses
Per a les empreses, la jornada continuava igual, tot i que el registre horari i la negociació col·lectiva mantenien la pressió. Els convenis poden fixar jornades inferiors a la màxima legal, i el control del temps de treball continua sent una obligació, de manera que les empreses han de continuar complint totes dues coses.
Una empresa ha de conèixer què diu el seu conveni sobre jornada, descansos i hores extraordinàries, perquè és en aquest àmbit on es concreta bona part de les condicions reals. També convé revisar que el sistema de registre horari funciona correctament i que les dades es conserven durant el temps exigit. Un assessor laboral pot ajudar a comprovar tots dos aspectes. Una revisió periòdica evita sorpreses en una inspecció i millora la confiança de la plantilla.
Organitzar el temps amb eficiència
Organitzar el temps de treball amb eficiència continuava sent un avantatge competitiu. Planificar torns, reduir tasques poc productives i facilitar la conciliació pot millorar tant el rendiment com la retenció del personal, amb independència del que estableixi la llei en cada moment. La retenció de personal qualificat és, a més, un dels majors desafiaments de moltes empreses, i l’organització del temps hi influeix més del que sol pensar-se.
Algunes mesures senzilles són reduir reunions innecessàries, concentrar tasques que requereixen atenció, clarificar responsabilitats i oferir cert flexibilitat en els horaris quan la feina ho permet. No requereixen grans inversions, però sí atenció i constància. Qui les aplica sol estar més ben preparat per adaptar-se a qualsevol canvi legal que arribi més endavant. I, si el canvi no arriba, l’empresa haurà guanyat en productivitat igualment.
La millor preparació per a qualsevol canvi legal és una organització que ja funciona bé.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
