- El 2 de setembre l’or va superar per primera vegada els 3.500 dòlars per unça.
- L’van impulsar les compres dels bancs centrals, els dubtes sobre la Fed i la incertesa comercial.
- El seu paper en un patrimoni és protegir, no multiplicar: convé decidir-ne el pes amb criteri i no pel titular.
El 2 de setembre del 2025, l’or va superar per primera vegada els 3.500 dòlars per unça. La pujada es recolzava en les compres dels bancs centrals, en els dubtes sobre la Reserva Federal i en la incertesa comercial. Els màxims històrics del metall preciós solen generar titulars i curiositat, i també preguntes sobre si és un bon moment per entrar o sortir. Aquesta nota no respon a aquestes preguntes, però sí que ajuda a situar el fenomen.
L’or és un actiu particular: no genera interessos ni dividends, no depèn de la solvència de ningú i té una llarga història com a dipòsit de valor. El seu preu reflecteix, sobretot, la demanda de protecció davant la incertesa, i per això tendeix a pujar quan hi ha dubtes sobre les monedes, els bancs centrals o la situació geopolítica, com passava en aquells mesos. Aquesta lògica explica per què el metall sol pujar en moments de tensió i per què també pot corregir quan la calma torna.
Què va empènyer el preu
Tres factors es van sumar: les compres dels bancs centrals, que reforçaven les seves reserves, juntament amb els dubtes sobre la Reserva Federal i la tensió comercial. Junts van empènyer el preu a un nivell mai vist.
Quan els bancs centrals compren or, ho fan per diversificar les seves reserves i reduir la seva dependència d’altres monedes. És una demanda estable i poc sensible al preu, que sosté el mercat. S’hi sumaven els inversors que buscaven refugi davant dels dubtes sobre la política monetària nord-americana i sobre el comerç mundial, cosa que reforçava la tendència. Una tendència reforçada per diversos factors alhora és més sòlida, però també més vulnerable si algun d’ells canvia de cop.
Una pujada de dos anys
L’or havia pujat amb força durant dos anys. Les pujades ràpides solen atreure nous compradors atrets pel titular, i això pot augmentar la volatilitat, de manera que un màxim històric no garanteix que el preu continuï pujant ni que no corregeixi.
La història de l’or inclou èpoques de grans pujades seguides de llargues caigudes. Això no implica que hagi de repetir-se, però serveix per recordar que cap actiu puja en línia recta. Qui es plantegi tenir or en el seu patrimoni faria bé de pensar en el llarg termini i de no sentir-se obligat per la por de perdre’s una pujada. La paciència i un pla escrit per endavant són millors consellers que la pressa.
Per a què serveix en un patrimoni
El seu paper en un patrimoni no és multiplicar, sinó protegir: convé decidir-ne el pes amb criteri, no pel titular del dia. Aquesta decisió depèn de l’horitzó, de les necessitats de liquiditat i de la resta d’actius, i és una conversa per tenir amb un assessor, sense pressa i fora dels moments d’eufòria. Una conversa així pot aclarir també quin percentatge del patrimoni es destina a protecció i quin a creixement.
Una cartera ben pensada té components amb funcions diferents: uns busquen creixement, altres rendes, altres liquiditat i altres protecció. L’or se situa en aquesta última categoria. Conèixer quina funció compleix cada part ajuda a no demanar a cap actiu allò que no pot donar, i a mantenir la calma quan algun es mou en contra. Revisar la cartera una o dues vegades l’any n’hi ha prou, en general, per comprovar que cada peça continua complint la seva funció.
L’or protegeix millor quan es decideix amb calma, no quan és a la portada.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
