Incendis devastadors a l’oest d’Espanya

Durant la segona setmana d’agost del 2025, una onada d’incendis forestals va arrasar centenars de milers d’hectàrees a l’oest d’Espanya. Hi va haver evacuacions de població, i es van tallar carreteres i línies de tren. Abans de qualsevol consideració econòmica, cal recordar les persones que van haver d’abandonar les seves cases i els qui van veure afectats el seu entorn, la seva feina o el seu patrimoni. En aquests moments, el primer és la solidaritat amb els afectats.

Galícia, Castella i Lleó i Extremadura van ser les comunitats més afectades. Més enllà de l’emergència, els incendis deixen conseqüències que es prolonguen en el temps: pèrdues de collites i de bestiar, danys en infraestructures, caiguda del turisme rural i costos de recuperació del terreny. Tot plegat recau sobre territoris l’economia dels quals sol ser fràgil i que depenen de l’activitat agrària i forestal. La recuperació d’aquests territoris requereix temps, inversió i suport, i el seu ritme condiciona el futur de moltes famílies.

Una onada d’incendis

Més enllà de les hectàrees cremades, l’impacte es va notar en el transport: els talls de carreteres i de línies de tren van tenir conseqüències per a l’activitat econòmica de la zona, i les evacuacions van capgirar la vida quotidiana de la població. Per als negocis de la zona, cada dia de carretera tallada és un dia de vendes, lliuraments o visites que no es recupera.

Les interrupcions del transport tenen un efecte immediat en el subministrament, en els desplaçaments i en les empreses que en depenen. Però també hi ha un efecte més lent i menys visible: la recuperació d’un terreny cremat porta anys, i durant aquest temps l’activitat agrària, ramadera o forestal pot quedar reduïda. Per als propietaris i les empreses de la zona, l’impacte no s’acaba quan s’apaguen les flames.

Un risc que s’allarga

El canvi climàtic allarga les temporades de risc. Això vol dir més mesos en què un incendi es pot declarar i propagar-se amb rapidesa, i més pressió sobre els recursos de prevenció i extinció, així com sobre les asseguradores i els propietaris del territori.

Quan el risc augmenta, les assegurances poden encarir-se o limitar cobertures a les zones més exposades, i els propietaris de finques poden afrontar majors exigències de manteniment. No és un problema exclusiu d’unes zones: afecta la manera com es valora, s’assegura i es gestiona el sòl rural a tot el país. Qui tingui una finca o un negoci rural, encara que ara no sigui en una zona afectada, pot preguntar-se si la pòlissa actual s’ajusta a aquest nou escenari.

Prevenció, assegurança i manteniment

Per a propietaris de finques rústiques i negocis rurals, la prevenció, l’assegurança i el manteniment del terreny són decisions econòmiques, no només ambientals. Convé revisar què cobreix la pòlissa, si la finca compleix les obligacions de neteja i prevenció que marqui la normativa aplicable i quin pla existeix per protegir persones i béns. Si la finca està arrendada o gestionada per tercers, convé aclarir per escrit qui assumeix cada obligació.

Un pla senzill inclou identificar els punts de més risc, mantenir franges de seguretat, disposar d’accessos practicables i definir qui fa què en cas d’emergència. També és útil conservar fotografies i documentació de l’estat de la finca i dels seus béns, perquè facilita qualsevol reclamació a l’assegurança i la sol·licitud d’ajuts si es produeix un sinistre. Tenir aquests documents ordenats, i còpies fora de la propietat, estalvia temps quan més es necessita.

Al camp, prevenir costa menys que reconstruir.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.