- El 30 de maig Trump va anunciar que l’aranzel nord-americà a l’acer i a l’alumini importats passarà del 25 % al 50 %.
- Es basa en una llei de seguretat nacional diferent de la que va ser objecte de la sentència de la setmana anterior.
- Afecta qui exporta metall, qui compra productes que l’incorporen i qui depèn de preus lligats al metall.
El divendres 30 de maig del 2025, el president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar que els aranzels sobre l’acer i l’alumini que entren al país es duplicaran, del 25 % al 50 %, amb efecte previst a partir del 4 de juny. Els aranzels del 25 % sobre aquests metalls eren en vigor des del març i se sumaven als que Washington aplica a altres productes i a altres països.
El mateix dia, Trump va acusar la Xina d’incomplir la treva aranzelària temporal pactada dues setmanes abans, i la Xina va acusar els Estats Units d’imposar restriccions discriminatòries. L’anunci arriba, a més, pocs dies després que un tribunal nord-americà fallés contra part dels aranzels de la Casa Blanca, una decisió que va quedar suspesa mentre es resol l’apel·lació. Convé distingir entre uns i altres, perquè no tots tenen el mateix fonament legal.
Què es va anunciar
La pujada s’aplica a les importacions d’acer i alumini i, segons el marc vigent, als productes derivats que els incorporen. Per als exportadors europeus, entre els quals els espanyols i els catalans, suposa encarir el seu accés al mercat nord-americà en un sector on el preu del metall pesa molt. Per als compradors nord-americans, l’efecte és un cost més gran en la construcció, l’automòbil i nombrosos béns d’equip. Un encariment del metall es trasllada sovint a tota la cadena, de manera que els seus efectes arriben a empreses que mai no han exportat acer.
L’abast exacte, inclosa la llista de productes derivats i les excepcions per país, dependrà del text formal que es publiqui. Fins que això passi, el prudent és tractar l’anunci com un canvi d’escenari amb data, no com una norma el detall de la qual ja es coneix. Els preus dels metalls reaccionen als anuncis, però els costos reals arriben quan s’apliquen els aranzels a la duana.
Per què no l’afecta la sentència
Els aranzels sobre l’acer i l’alumini s’aproven amb la secció 232 de la llei d’expansió comercial, que permet imposar restriccions a les importacions per motius de seguretat nacional. Són diferents dels anomenats aranzels recíprocs i dels vinculats al fentanil, que es basen en la llei de poders econòmics d’emergència, la IEEPA. Els jutges van examinar aquests últims, no els de la secció 232.
Aquesta diferència importa. Tot i que la sentència del Tribunal de Comerç Internacional afectés els aranzels basats en la IEEPA, els d’acer, alumini, automòbils i altres sectors subjectes a la secció 232 segueixen el seu propi camí jurídic. Això no vol dir que no es puguin recórrer, però sí que un canvi en el plet dels aranzels recíprocs no alteraria automàticament els dels metalls.
Què convé revisar
Les empreses que exporten o importen acer i alumini, o productes que els incorporen, haurien de revisar tres coses. Primer, la classificació aranzelària de les seves mercaderies, perquè determina si el derivat hi entra o no. Segon, les clàusules de preu i de repartiment d’aranzels en els contractes, inclòs l’incoterm pactat, que fixa qui paga l’aranzel a la frontera. Tercer, les alternatives d’aprovisionament i de mercat, si el cost deixa de ser assumible.
També convé parlar amb duanes i amb els clients de manera anticipada, perquè els terminis entre la comanda i el lliurament poden creuar la data d’entrada en vigor. Aquesta informació és de caràcter general i no constitueix assessorament; consulti amb el seu assessor duaner i jurídic com afecta la seva operativa concreta.
En comerç internacional, el primer aranzel que cal gestionar és el que encara no ha entrat en vigor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
