- El 19 de juliol una actualització defectuosa del programari de seguretat CrowdStrike va bloquejar milions d’ordinadors amb Windows a tot el món.
- Aeroports, bancs i hospitals van patir interrupcions, també a Espanya: no va ser un ciberatac, sinó un error.
- Convé tenir còpies de seguretat, procediments manuals i una manera clara de comunicar-se amb els clients si els sistemes fallen.
El 19 de juliol del 2024, una actualització defectuosa del programari de seguretat CrowdStrike va bloquejar milions d’ordinadors amb Windows a tot el món. Aeroports, bancs i hospitals van patir interrupcions, també a Espanya. En qüestió d’hores, empreses de totes les mides es van trobar amb pantalles bloquejades, sistemes que no arrencaven i serveis que deixaven de funcionar sense que ningú hagués patit cap atac. Per a moltes, va ser la primera vegada que van comprovar fins a quin punt la seva activitat depèn que l’ordinador de cada lloc funcioni.
L’episodi va resultar especialment instructiu perquè no va tenir un origen maliciós. El que va paralitzar tantes organitzacions va ser un error en una peça de programari dissenyada precisament per protegir-les. Aquesta paradoxa explica per què els especialistes fa temps que insisteixen que la seguretat informàtica no consisteix només a evitar atacs, sinó també a poder continuar treballant quan alguna cosa falla. L’incident va desplaçar la conversa de la defensa cap a la resiliència.
Què va fallar
Una actualització defectuosa d’un programa de seguretat va bloquejar milions d’ordinadors amb Windows. No va ser un ciberatac, sinó un error, però els seus efectes es van assemblar als d’un: les interrupcions van arribar a sectors crítics molt diferents. Els equips afectats no podien arrencar amb normalitat i va caldre intervenir-hi un a un per recuperar-los. Mentrestant, l’activitat depenia del que cada organització hagués previst per operar sense sistemes.
Aquesta circumstància explica per què la recuperació va ser lenta en moltes organitzacions. Quan la fallada resideix en el mateix sistema i no en un servidor central, no n’hi ha prou d’apagar i encendre: calen personal tècnic, temps i procediments. Les empreses amb molts llocs de treball, o amb equips repartits per diferents seus, van ser les que més van trigar a recobrar la normalitat. Per als clients, el resultat van ser esperes, retards i serveis limitats, sovint sense una explicació clara les primeres hores.
Una dependència compartida
L’incident va demostrar la dependència d’uns pocs proveïdors tecnològics. Quan moltes organitzacions fan servir el mateix programari, una única fallada les pot afectar totes alhora, també les que no tenien res a veure amb l’error. L’eficiència d’usar eines comunes té com a contrapartida un risc compartit que rarament es calcula. És el preu de la comoditat: el que simplifica la gestió diària concentra també els punts de fallada.
Per a una pime, això no vol dir deixar d’usar proveïdors de confiança, sinó saber de quins depèn realment i què passaria si un d’ells fallés. De vegades la dependència és oculta: un sistema de reserves, una passarel·la de pagament o un programa de facturació que fa servir de fons una eina aliena. Conèixer aquesta cadena és el primer pas per poder gestionar-la. Preguntar als proveïdors com gestionen les actualitzacions i quines garanties ofereixen forma part d’aquesta revisió.
Un pla de contingència
Un pla de contingència informàtic és tan necessari com una assegurança. Convé tenir còpies de seguretat actualitzades i comprovar que es poden restaurar, disposar de procediments manuals per continuar atenent els clients i una manera clara de comunicar-s’hi si els sistemes deixen de funcionar. Tot això ha d’estar escrit i a l’abast de qui l’ha d’aplicar.
Un bon pla respon a poques preguntes senzilles: quins processos són crítics, quant de temps pot aguantar el negoci sense ells, qui decideix què es fa i com s’informa clients i empleats. Assajar-lo un cop l’any, encara que sigui de manera senzilla, permet descobrir mancances abans que siguin costoses. I convé revisar què cobreix l’assegurança en cas d’interrupció tecnològica. Una assegurança no substitueix un pla, però ajuda a absorbir el cost quan el pla es veu superat.
La tecnologia falla, i el que importa és com es continua treballant.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
