- El Reial decret llei 4/2024 prorroga la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics fins a final d’any, amb una retirada gradual en l’últim trimestre.
- Fixa en 15.876 euros el límit per estar obligat a declarar en diversos supòsits i reajusta la reducció per rendiments del treball, amb efectes des de l’1 de gener.
- L’oli d’oliva tributarà al 0 % fins al 30 de setembre i passarà a tributar al 4 % de manera permanent des del 2025.
El Reial decret llei 4/2024, de 26 de juny, publicat al BOE del 27 de juny, prorroga determinades mesures davant les conseqüències econòmiques i socials dels conflictes a Ucraïna i l’Orient Pròxim i adopta altres mesures fiscals, energètiques i socials urgents. Entra en vigor l’endemà de la publicació, tot i que la majoria de les mesures fiscals tenen dates pròpies d’efectes. L’Agència Tributària va publicar aquell mateix dia un resum de les novetats.
La mesura més visible és la rebaixa de l’IVA dels aliments bàsics, que es manté però amb una retirada gradual, per trams de tres mesos, fins a final d’any. A l’IRPF, el text adapta l’impost al nou salari mínim aprovat al febrer perquè qui el cobra no tributi ni suporti retenció. I deixa fixa, des del 2025, la tributació de l’oli d’oliva al tipus superreduït.
L’IVA dels aliments, per fases
De l’1 de juliol al 30 de setembre del 2024, els aliments bàsics (pa comú i farines panificables, llet, formatges, ous, fruites, verdures, hortalisses, llegums, tubercles i cereals) continuaran tributant al 0 %, i l’oli d’oliva s’afegeix a aquesta llista. Els olis de llavors i les pastes alimentàries tributaran al 5 %. De l’1 d’octubre al 31 de desembre, aquests tipus passen al 2 % i al 7,5 % respectivament. És a dir, el consumidor notarà un encariment relatiu en l’últim trimestre de l’any.
Des de l’1 de gener del 2025, els productes bàsics d’aquesta llista, inclòs l’oli d’oliva, queden inclosos amb caràcter permanent en el tipus superreduït del 4 %. La norma estableix que les rebaixes han de beneficiar íntegrament el consumidor i preveu un seguiment de l’evolució dels preus.
L’IRPF i el salari mínim
Amb efectes des de l’1 de gener del 2024, el reial decret llei reescriu la reducció per obtenció de rendiments del treball: 7.302 euros per a qui té rendiments nets del treball iguals o inferiors a 14.852 euros, amb una reducció decreixent fins als 19.747,5 euros, sempre que no tinguin altres rendes superiors a 6.500 euros. També fixa en 15.876 euros, la xifra del salari mínim anual, el límit a partir del qual hi ha obligació de declarar quan els rendiments procedeixen de més d’un pagador, entre altres supòsits.
L’efecte es nota en dos moments: en la retenció mensual, que ja s’havia corregit amb el Reial decret 142/2024, i en la declaració anual, on la reducció consolida el benefici. Per a qui cobra a prop del mínim, pot significar no estar obligat a declarar o pagar menys.
Què convé revisar
Per a les famílies, el primer pas és conèixer quina part de la despesa en alimentació es veurà afectada pel calendari esglaonat i preveure l’efecte del canvi de l’1 d’octubre. Per a qui ja declara, convé revisar si, amb el nou llindar i la nova reducció, la seva situació per a la declaració del 2024 canvia.
Les empreses, per la seva banda, han d’actualitzar els sistemes de facturació als tipus vigents en cada tram i recordar l’obligació de traslladar la rebaixa al consumidor. El reial decret llei conté a més mesures de llibertat d’amortització de vehicles elèctrics i punts de recàrrega, la pròrroga de descomptes del bo social elèctric i beneficis per a l’illa de La Palma; per al seu cas concret, consulti amb el seu assessor.
Les mesures anticrisi es prolonguen, però amb una sortida esglaonada que convé tenir al calendari.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
