Incapacitat permanent: primer, ajustos raonables

Claus
  • El Tribunal de Justícia de la UE considera contrària a la Directiva 2000/78 una norma que permet extingir el contracte sense preveure abans ajustos raonables.
  • La sentència respon a una qüestió del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears sobre l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors.
  • Abans de donar per acabat el contracte, convé analitzar alternatives, com ara adaptar el lloc o recol·locar la persona, tret que suposin una càrrega excessiva.

El 18 de gener del 2024, la Sala Primera del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència en l’assumpte C-631/22, a petició del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. El cas és el d’un conductor de camió de recollida de residus que, després d’un accident de treball el 2016, va ser declarat en situació d’incapacitat permanent total per a la seva professió habitual. El març del 2020 la seva empresa li va notificar l’extinció del contracte d’acord amb l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors, que preveu l’extinció per mort, gran invalidesa o incapacitat permanent total o absoluta.

El Tribunal respon que l’article 5 de la Directiva 2000/78, llegit a la llum de la Carta dels Drets Fonamentals i de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, s’oposa a una norma nacional que permet a l’empresari posar fi al contracte per incapacitat permanent sobrevinguda sense estar obligat, abans, a preveure o mantenir ajustos raonables que permetin al treballador conservar l’ocupació, ni a demostrar que serien una càrrega excessiva. És un pronunciament amb efecte directe sobre una pràctica molt estesa.

Què exigeix la Directiva

La Directiva 2000/78 prohibeix la discriminació per discapacitat en l’ocupació i obliga els empresaris a adoptar les mesures adequades, en cada cas, perquè les persones amb discapacitat puguin accedir a l’ocupació, exercir-la i progressar, tret que aquestes mesures suposin una càrrega excessiva. El Tribunal recorda que, quan un treballador esdevé definitivament no apte per al seu lloc, el canvi a un altre lloc pot ser un ajust raonable, sempre que hi hagi com a mínim una vacant que pugui ocupar i la persona tingui les competències, les capacitats i la disponibilitat necessàries.

Per saber si hi ha càrrega desproporcionada, cal mirar els costos, la mida, els recursos financers i el volum de negocis de l’empresa i la disponibilitat d’ajuts públics. L’obligació, doncs, no és absoluta, però la càrrega d’analitzar-ho recau en l’empresari abans d’acomiadar.

El cas concret

Segons les dades que el tribunal remitent va facilitar, el treballador havia estat reubicat en un altre lloc de l’empresa des de l’agost del 2018 fins al març del 2020, i aquest lloc semblava compatible amb les seves limitacions físiques. L’extinció es va notificar onze dies després del reconeixement formal de la seva incapacitat per a la funció habitual. El Tribunal observa que la norma espanyola sembla dispensar l’empresari de fer o mantenir aquest tipus d’ajustos, tot i que correspon a la jurisdicció nacional comprovar-ho.

També rebutja dos arguments. Que la incapacitat doni dret a una pensió de la Seguretat Social no té rellevància, perquè obligar el treballador a assumir el risc de perdre l’ocupació per cobrar una prestació menyscaba l’efecte útil de la Directiva. I que l’organització de la Seguretat Social sigui competència de l’Estat no eximeix de respectar el dret de la Unió.

Què convé revisar

Les empreses amb plantilles en què es produeixin incapacitats permanents poden revisar amb el seu assessor laboral el procediment que segueixen: qui valora les alternatives, quins llocs vacants o adaptables hi ha, com es documenta l’anàlisi i, si es descarta una recol·locació, per quines raons. Un registre escrit d’aquesta valoració és la millor defensa davant d’una impugnació.

Convé tenir present que el cas es refereix a una incapacitat permanent total, que només afecta la professió habitual, i que el Tribunal critica precisament que la norma espanyola l’equipari a l’absoluta o a la mort. Cada situació exigeix un examen individual, i l’evolució dels tribunals espanyols dirà com s’aplica a la pràctica.

Abans d’extingir un contracte per incapacitat, la pregunta és si la feina es pot adaptar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.

Una primera reunió no el compromet a res.

Expliqui’ns la seva situació. Li respondrem en menys de 24 hores laborables, amb estricta confidencialitat.