- El 14 de novembre es va publicar una inflació nord-americana del 3,2 % a l’octubre, menor de l’esperat.
- Borses i bons van pujar amb força davant la idea que les pujades de tipus havien acabat; el novembre va ser un dels millors mesos per a les borses en anys.
- Qui va vendre en el pessimisme d’octubre es va perdre la recuperació: convé tenir un pla d’inversió i revisar-lo amb un assessor, no amb les notícies del dia.
El 14 de novembre del 2023 es va publicar una inflació nord-americana del 3,2 % a l’octubre, menor de l’esperat. Borses i bons van pujar amb força davant la idea que les pujades de tipus havien acabat. El canvi d’ànim va ser notable després de setmanes de pessimisme pels tipus alts i per la tensió geopolítica.
La reacció il·lustra un tret constant dels mercats: no esperen que passin els fets, sinó que es mouen segons el que anticipen. Una dada millor de l’esperat pot provocar pujades ràpides perquè modifica les expectatives sobre els propers passos dels bancs centrals, cosa que al seu torn canvia el valor que s’assigna a accions i bons. Aquests moviments recorden que els mercats financers descompten expectatives, i que una bona notícia pot tenir un efecte molt diferent segons el que ja estigués reflectit en els preus en el moment de conèixer-se.
Una dada millor de l’esperat
La clau era que la xifra fos menor de l’esperat: quan una dada surt millor que les previsions, els mercats la incorporen de seguida als preus, i aquesta reacció pot ser intensa.
El que mou el preu no és la xifra en si, sinó la seva diferència amb el que s’esperava. Un 3,2 % pot ser una mala notícia si s’esperava un 3 %, i una bona notícia si s’esperava un 3,4 %. Aquesta dinàmica explica que sovint els mercats reaccionin amb força a dades que, vistes per separat, semblen modestes. Les sorpreses, positives o negatives, són el que realment mou els preus a curt termini. Una dada que confirma l’esperat gairebé no canvia res, mentre que una que s’aparta de les previsions provoca un reajustament immediat d’expectatives.
Borses i bons a l’alça
El moviment va ser simultani en renda variable i renda fixa. Uns tipus esperats més baixos afavoreixen tant les accions, el valor de les quals depèn dels beneficis futurs, com els bons, el preu dels quals puja quan baixa la rendibilitat exigida. El novembre del 2023 va ser un dels millors mesos per a les borses en anys.
Aquesta rapidesa de la recuperació contrasta amb l’ànim que dominava tot just unes setmanes abans, quan els tipus llargs pujaven i les perspectives semblaven fosques. És un exemple de com és difícil anticipar els girs del mercat i de com pot ser de canviant la percepció general en un termini molt curt. Per a qui té estalvis invertits, aquestes pujades són una bona notícia, però convé recordar que el nivell de partida també importa: un mes excel·lent després d’un període de caigudes pot deixar el resultat acumulat en un punt més modest del que sembla.
La lliçó del pessimisme
Qui va vendre en el pessimisme d’octubre es va perdre la recuperació: una lliçó que es repeteix. Reaccionar als vaivens de curt termini sol sortir car, perquè ningú no sap per endavant quan girarà el mercat.
Això no és una recomanació de comprar ni de vendre: és una invitació a tenir un pla d’inversió ajustat a l’horitzó i a la tolerància al risc de cadascú, i a revisar-lo amb un assessor, no amb les notícies del dia. Un pla ben pensat permet mantenir la calma tant en els moments de por com en els d’eufòria, i evita decisions que després es lamenten. Un pla ben dissenyat contempla per endavant com es reaccionarà davant de caigudes i pujades fortes, amb normes simples com revisar la cartera en dates fixes o reequilibrar-la quan s’aparti del previst, en lloc de decidir sobre la marxa. També ajuda separar els diners que es necessiten a curt termini dels que es destinen a objectius llunyans, perquè així les oscil·lacions del mercat afecten només la part que pot esperar, i la resta continua disponible sense dependre dels vaivens.
Les decisions preses per por o per eufòria rarament són les millors.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
