- L’impost grava la fabricació, importació i adquisició intracomunitària d’aquests gasos, i la seva tinença irregular.
- Neix un registre territorial i es regula el magatzemista, que pot diferir el pagament de l’impost mentre manté existències.
- Qui vengui gasos o equips que en contenen ha de reflectir a la factura la classe de gas, els quilos i l’impost pagat.
El 31 d’agost del 2022 es va publicar al BOE el Reial decret 712/2022, de 30 d’agost, que aprova un nou Reglament de l’impost sobre els gasos fluorats d’efecte d’hivernacle. Entra en vigor l’1 de setembre i substitueix el reglament del 2013. Es va publicar juntament amb una ordre del Ministeri d’Hisenda, la HFP/826/2022, que aprova el model 587 d’autoliquidació i el model A23 de sol·licitud de devolució.
El reglament desenvolupa una reforma de la mateixa llei de l’impost, aprovada al juliol mitjançant la Llei 14/2022, que busca simplificar el tribut i reforçar la lluita contra el frau, sobretot en les compres transfrontereres. És un dels compromisos fiscals que Espanya va assumir amb la Comissió Europea dins del Pla de recuperació. Importa a tot el sector del fred i de la climatització, i a les empreses que compren o mantenen equips amb aquests gasos.
Què es grava i a qui
Els gasos subjectes són els hidrofluorocarburs, els perfluorocarburs i l’hexafluorur de sofre inclosos en el reglament europeu sobre gasos fluorats, així com les mescles que en continguin. Amb la reforma, el fet imposable és la fabricació, la importació o l’adquisició intracomunitària, i també la tinença irregular en territori espanyol, de manera que els contribuents són els fabricants, els importadors, els adquirents intracomunitaris i qui els posseeixi de manera irregular.
Aquests gasos s’empren sobretot com a refrigerants en aire condicionat, cambres frigorífiques i bombes de calor, de manera que l’efecte es nota en instal·ladors, mantenidors, distribuïdors, supermercats i la indústria alimentària. És un impost ambiental: pretén encarir els gasos amb més potencial d’escalfament i fomentar tecnologies alternatives amb menys impacte en el clima, en línia amb els objectius de reducció d’emissions de la llei de canvi climàtic.
Registre, magatzemistes i factures
El reglament regula un registre territorial de l’impost i la figura del magatzemista de gasos fluorats. El magatzemista pot diferir el pagament de l’impost mentre manté existències, perquè no hagi d’avançar el tribut molt abans de recuperar-lo amb les vendes. L’autorització la concedeix l’Agència Tributària, està subjecta a condicions i, durant la transició, els operadors del registre anterior poden demanar el seu pas al nou.
Qui vengui o lliuri gasos fluorats, o productes i equips que en continguin, ha de consignar a la factura o en un certificat la classe de gas, la quantitat en quilograms i l’impost satisfet. També cal portar una comptabilitat d’existències i conservar la documentació que acrediti les exempcions o els supòsits de no subjecció durant el termini de prescripció. Són obligacions formals l’incompliment de les quals pot comportar sancions.
Transició i què revisar
La norma preveu regles transitòries. Les declaracions recapitulatives d’operacions amb gasos fluorats del període comprès entre l’1 de gener i el 31 d’agost del 2022 es presentaran segons el procediment que estableixi una ordre ministerial, i l’autoliquidació d’existències es farà amb el model 587, ingressant les quotes en presentar-la. L’ordre publicada el mateix dia regula, a més, la inscripció al registre i la llevança de la comptabilitat d’existències.
Les empreses del sector haurien de revisar si estan inscrites o necessiten inscriure’s, com reflecteixen l’impost a factures i pressupostos i com valoren les existències. Qui contracta la instal·lació o el manteniment d’equips de fred pot preguntar si el preu del gas ja inclou l’impost i si la factura el detalla. És informació general; el seu assessor fiscal pot concretar les obligacions de cada cas.
Un impost petit pel volum exigeix, tanmateix, registres i tràmits que convé tenir a punt des del primer dia.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


