La UE veta la major part del petroli rus

El 30 i 31 de maig del 2022 els líders europeus van acordar prohibir la major part de les importacions de petroli rus, les que arriben per mar, com a part d’un sisè paquet de sancions. Aquell mateix dia es va saber que la inflació de l’eurozona es va situar en el 8,1 % al maig. Sancions i inflació es trobaven així en el mateix titular. Per a moltes empreses, l’efecte pràctic seria doble: preus de l’energia més incerts i noves obligacions de verificació del que es compra i a qui.

La decisió suposava un pas molt important en la relació energètica entre Europa i Rússia. Fins aquell moment, el petroli rus havia estat una font rellevant de subministrament per a molts països europeus, i l’acord suposava renunciar a una bona part. Per a empreses i consumidors, la pregunta immediata era quin efecte tindria sobre els preus i sobre la seguretat del subministrament.

Què és un embargament

Un embargament és una prohibició legal d’importar o exportar determinats productes. Ho van decidir els líders europeus com a part d’un sisè paquet de sancions, i s’aplica a les empreses de tots els Estats membres, que han de deixar de comprar aquest petroli en els termes que s’estableixin. Dins de la Unió, les sancions són obligatòries per a tots els Estats membres, de manera que una empresa espanyola està subjecta a les mateixes regles que una alemanya o una francesa.

A la pràctica, un embargament no s’aplica d’un dia per l’altre: sol incloure períodes transitoris, excepcions i regles detallades sobre contractes ja signats. Les empreses afectades han de conèixer aquests termes amb precisió, perquè comprar o transportar mercaderia prohibida pot comportar sancions. Un cop més, la informació fiable és al text de la norma, no en el resum de la notícia. El compliment sol exigir comprovar l’origen de la mercaderia i la ruta que ha seguit, no només la identitat del venedor immediat.

Desenganxar-se de l’energia russa

Europa començava a desenganxar-se de l’energia russa a un cost alt. Substituir un proveïdor important implica buscar altres orígens, sovint més llunyans i més cars, i adaptar infraestructures de transport i refinament pensades per a un altre tipus de cru.

Aquest canvi no es fa en unes setmanes. Requereix nous contractes, noves rutes marítimes i, de vegades, adaptacions tècniques a les plantes que processen el cru. Mentre es completa la transició, els mercats són més sensibles a qualsevol incident, i els preus poden mostrar més volatilitat. Qui depengui de combustibles i d’energia per a la seva activitat hauria de comptar-hi. Reduir la dependència és un objectiu a mitjà termini, i la transició té costos que es reparteixen entre empreses i consumidors.

L’energia com a qüestió estratègica

Per a la indústria, l’energia passava a ser una qüestió estratègica, no només de preu. Convé que les empreses amb molt consum energètic analitzin de què depèn el seu subministrament, quines alternatives tenen i com afectarien els seus costos futurs, juntament amb la inflació que ja pressionava tota la resta. Clients i entitats financeres també poden preguntar per l’exposició de l’empresa, de manera que tenir una resposta preparada és una qüestió de credibilitat.

Una manera pràctica d’abordar-ho és incloure l’energia en la planificació com un risc amb nom propi, amb responsable, escenaris i mesures de mitigació: contractes a termini, eficiència, fonts alternatives o acords amb altres consumidors. No són decisions que s’improvisin quan el preu ja ha pujat. I encara que no es pugui eliminar el risc, sí que es pot conèixer i gestionar. L’eficiència, l’autoconsum i la diversificació de proveïdors no eliminen el risc energètic, però el redueixen i donen temps per reaccionar.

La seguretat de subministrament deixava de ser un detall tècnic per entrar al consell d’administració.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.