- El 14 d’abril el BCE va confirmar que acabaria les compres netes de deute al tercer trimestre.
- És la condició prèvia per començar a pujar els tipus d’interès a l’eurozona, i l’Euríbor ja s’havia avançat al canvi.
- Qui té hipoteca variable fa bé de conèixer la data de revisió, l’índex al qual està vinculada i el marge real que pot assumir.
El 14 d’abril del 2022 el Banc Central Europeu va confirmar que acabaria les compres netes de deute al tercer trimestre de l’any, condició prèvia per començar a pujar els tipus d’interès. Era el primer pas d’una seqüència que els mercats anaven anticipant: primer es retira el suport, després s’encareixen els diners.
Per al ciutadà de peu, aquests moviments del banc central semblen llunyans, però acaben al seu compte corrent. La política del BCE determina el cost de les hipoteques a tipus variable, el dels préstecs a empreses i la remuneració de l’estalvi, i condiciona el valor dels actius en què moltes famílies tenen el patrimoni. Entendre el calendari ajuda a no sorprendre’s quan arriben les conseqüències.
Què comprava el BCE
Durant anys el BCE va comprar deute públic i privat per mantenir baixos els costos de finançament a l’eurozona. Deixar de fer-ho suposa retirar un suport important al mercat, i és un pas previ necessari abans de pujar els tipus d’interès. Les compres es feien amb diners creats pel mateix banc central, i per això reduïen els rendiments del deute i facilitaven el finançament d’Estats, empreses i famílies.
Quan un banc central compra deute, augmenta la demanda d’aquests títols, puja el seu preu i baixa la seva rendibilitat, cosa que contribueix a abaratir el crèdit a tota l’economia. En deixar de comprar, aquest suport desapareix i els costos de finançament poden pujar per si sols, fins i tot abans que es toqui el tipus oficial. Per això els mercats llegeixen aquests anuncis com un senyal de canvi de cicle. És el que es coneix com a normalització de la política monetària: no un canvi brusc, sinó una seqüència de passos anunciats amb antelació perquè el mercat s’hi pugui ajustar.
L’Euríbor s’avança
L’Euríbor ja havia començat a pujar anticipant el canvi. Aquest índex, que reflecteix el tipus al qual els bancs europeus es presten entre ells, no espera que el banc central actuï: es mou tan bon punt els mercats esperen que ho faci.
L’Euríbor és la referència a la qual estan vinculades moltes hipoteques i préstecs a tipus variable a Espanya. Quan puja, l’efecte no és immediat en cada llar, sinó que es trasllada en la següent revisió de la quota, que depèn del contracte de cada client. Per això dues famílies amb hipoteques semblants poden notar la pujada en moments diferents. Hi ha també hipoteques a tipus fix o mixt, que reaccionen d’una altra manera; la clau és saber a quin d’aquests grups pertany la pròpia.
Per a les famílies amb hipoteca
Per a les famílies amb hipoteca variable, la revisió anual començava a portar males notícies. Quan l’índex de referència puja, la quota s’encareix en la següent revisió. És un bon moment per conèixer la data de revisió de la pròpia hipoteca, l’índex al qual està vinculada i el marge real que es pot assumir.
Més enllà de conèixer les dades, convé fer una simulació senzilla: quant pujaria la quota mensual si l’índex pugés un o dos punts més, i si el pressupost familiar ho aguantaria amb folgança. També es pot consultar amb l’entitat o amb un assessor quines alternatives hi ha, com canviar de modalitat o amortitzar part del préstec, i quins costos té cadascuna. No es tracta de generar alarma, sinó de passar d’una sensació vaga que la quota pot pujar a una xifra concreta amb la qual planificar.
El tipus d’interès de la hipoteca no és un número fix, i convé saber-ho abans que canviï.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
