Els Estats Units aproven el pla d’infraestructures

El 15 de novembre del 2021, el president Biden va signar una llei d’infraestructures d’aproximadament 1,2 bilions de dòlars. Els fons es destinarien a carreteres, ponts, xarxes elèctriques i banda ampla, és a dir, a la modernització d’elements bàsics de l’economia nord-americana. Era una de les majors apostes d’inversió pública en dècades en aquell país, i la seva execució s’estendria durant diversos anys. Darrere de la xifra hi ha milers de projectes concrets, cadascun amb els seus propis terminis i contractistes.

Encara que es tracti d’una llei d’un altre país, els seus efectes poden arribar lluny. Un programa d’inversió d’aquesta magnitud mou materials, equips, tecnologia i serveis, i crea demanda per a moltes empreses, tant nord-americanes com estrangeres. A més, la inversió en infraestructures sol elevar la productivitat a llarg termini, cosa que beneficia el conjunt de l’economia i els qui hi comercien. Una xarxa elèctrica més fiable o una banda ampla més estesa redueixen costos per a molts sectors alhora.

Què inclou la llei

Els fons es destinarien a quatre grans àrees: carreteres, ponts, xarxes elèctriques i banda ampla. Són infraestructures bàsiques, de les quals depèn l’activitat quotidiana d’empreses i llars: el transport de mercaderies i persones, el subministrament d’electricitat i l’accés a internet. La seva modernització millora l’eficiència del conjunt, però requereix inversions sostingudes al llarg dels anys. Mantenir les xarxes és un repte que comparteixen molts països.

Una aposta pública per renovar les bases físiques de l’economia no es tradueix de seguida en resultats. Els projectes d’infraestructura tenen terminis llargs de planificació, de licitació i de construcció. Per això el seu impacte econòmic es reparteix en el temps, i els qui vulguin beneficiar-se’n han de pensar a mitjà i llarg termini. La paciència i la capacitat de finançar els anys previs al cobrament són part del negoci.

Oportunitats durant anys

Els grans plans públics d’inversió creen oportunitats durant anys per a les empreses d’enginyeria, construcció i equipament. Els projectes d’aquest tipus es liciten i s’executen al llarg d’un període llarg, i generen demanda per a proveïdors i subcontractistes, molts d’ells de sectors diferents del que es beneficia de manera directa.

Un gran projecte públic genera una llarga cadena d’activitat. El constructor necessita materials, maquinària, transport, serveis tècnics i finançament, i cadascuna d’aquestes baules té al seu torn proveïdors. Per a les famílies, aquesta activitat es tradueix en ocupació i en millors serveis públics, tot i que els efectes es perceben amb un cert retard. Quan la infraestructura millora, també millora la capacitat de les empreses de la zona per operar i créixer.

També per a les empreses europees

Aquestes oportunitats poden arribar també a les empreses europees. Participar en un mercat exterior exigeix conèixer-ne la normativa, els requisits de contractació i les pràctiques comercials, i sol requerir socis locals. Qui es plantegi aquest camí necessita analitzar amb cura els riscos i el cost d’entrada, amb el suport d’assessors amb experiència en aquests mercats. Entendre la contractació pública local és una feina en si mateixa, que no convé subestimar.

Convé també valorar aspectes com els requisits de contingut nacional que puguin existir, la fiscalitat d’operar a fora, els riscos de canvi de divisa i la capacitat financera per sostenir un projecte llarg abans de cobrar. Una oportunitat exterior exigeix preparació interior, i la decisió d’entrar-hi hauria de recolzar-se en una anàlisi realista de les capacitats pròpies. Millor un pas mesurat que una entrada precipitada en un mercat que no es coneix.

Les grans oportunitats exteriors s’aprofiten millor amb socis locals i un pla sobri.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.