- El 17 d’agost, el president xinès, Xi Jinping, va situar la «prosperitat comuna» al centre de la seva agenda.
- El Govern anunciava més regulació sobre grans fortunes i empreses, en un gir de la política econòmica del país.
- A la Xina, els objectius polítics poden imposar-se a la rendibilitat: cada mercat té les seves pròpies regles del joc.
El 17 d’agost del 2021, el president xinès, Xi Jinping, va situar la «prosperitat comuna» al centre de la seva agenda. Amb aquest lema, el Govern anunciava una regulació més gran sobre les grans fortunes i sobre les empreses, en un gir de la política econòmica del país. El missatge arribava poques setmanes després de les mesures contra el sector educatiu i tecnològic, i semblava confirmar que es tractava d’una tendència, no d’episodis aïllats. Els inversors i les empreses amb interessos al país van haver de reavaluar escenaris.
Per a qui segueix els mercats des de fora, el lema pot semblar un assumpte de política interna. Però la Xina és la segona economia del món i les seves decisions afecten empreses, cadenes de subministrament i carteres d’inversió de tots els continents. Entendre quines prioritats marca el seu Govern ajuda a interpretar per què certs sectors es veuen de sobte sotmesos a pressió i a calibrar el risc de dependre’n. No cal compartir-ne el criteri per tenir-lo en compte.
Un nou èmfasi polític
Amb el lema de la «prosperitat comuna», el Govern xinès expressava la idea que els fruits del creixement han d’arribar a més gent. La distribució de la riquesa passava així a pesar tant com el creixement mateix, i a la pràctica això significava més regles per a les grans fortunes i les empreses. És un debat que no és exclusiu de la Xina, tot i que s’hi planteja amb altres instruments.
Els canvis d’èmfasi polític poques vegades es limiten a una declaració. Solen venir acompanyats de normes, inspeccions, objectius per a les empreses i expectatives sobre el seu comportament. Qui té interessos a la Xina, o participa en empreses amb una exposició rellevant a aquell mercat, ha de seguir com es tradueixen aquests principis en mesures concretes i quins sectors resulten més afectats. Com abans s’identifiquin, abans se’n poden valorar els efectes.
Quan la política mana
Per als inversors, el missatge era clar: a la Xina, els objectius polítics poden imposar-se a la rendibilitat. Una decisió del Govern, motivada per raons socials o estratègiques, pot alterar el rumb d’una empresa o d’un sector sense que hi hagi cap canvi en la seva situació econòmica.
L’anàlisi financera conviu amb una variable política difícil de mesurar. Això no vol dir que un mercat sigui invertible o no, sinó que el risc s’ha de valorar amb realisme. Els comptes de resultats del passat ajuden a entendre una empresa, però no garanteixen que les regles del futur siguin les mateixes. Per això, la prudència aconsella no concentrar una part excessiva del patrimoni en un únic entorn regulatori. El mateix val per a les empreses amb una forta dependència d’un sol client, proveïdor o país.
Cada mercat, les seves regles
Era un recordatori que cada mercat té les seves pròpies regles del joc. Abans d’assumir riscos en un país, convé entendre com funciona el seu sistema jurídic i polític, quin grau de protecció ofereix a qui inverteix i quin marge té l’Estat per intervenir. Si sorgeixen dubtes, val la pena consultar-los amb un assessor independent.
Convé també revisar a quins països està exposat el conjunt de la cartera, no només de manera directa, sinó a través de fons, empreses multinacionals o proveïdors. De vegades, la dependència d’un mercat és més gran del que sembla a primera vista. Conèixer les regles del joc és part de gestionar el risc, i fer-ho amb calma permet decidir sense pressa. Els canvis d’èmfasi polític solen avisar amb temps, encara que no sempre amb claredat.
Entendre el marc de cada mercat és tan important com entendre cada empresa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
