- El 13 de juliol es va publicar que la inflació interanual als EUA havia superat el 5 % al juny, per sobre del previst.
- Els cotxes usats, l’energia i la reobertura de l’economia van ser els principals motors d’aquesta pujada de preus.
- El debat sobre si era transitòria seguia obert, però els costos de les empreses ja pujaven: convé revisar preus i contractes.
El 13 de juliol del 2021 es va publicar que la inflació interanual als Estats Units havia superat el 5 % al juny, per sobre del previst. Els cotxes usats, l’energia i l’efecte de la reobertura de l’economia van ser els principals motors d’aquesta pujada de preus. Era una xifra que confirmava la tendència ja apuntada els mesos anteriors, i qüestionava encara més la idea que el repunt seria breu. Cada xifra consecutiva per sobre del previst redueix el marge dels qui defensaven una pujada només passatgera.
Per a qui gestiona una empresa, la dada tenia una lectura pràctica immediata. Un augment sostingut dels preus a la major economia del món sol traslladar-se a altres mercats, als preus de les matèries primeres i als costos de transport i de producció. I per a les famílies, significava que la sensació que tot costa més no era només una impressió: es reflectia a les estadístiques oficials.
Què va revelar la dada
La dada va mostrar que els preus pujaven més del que s’esperava. Els cotxes usats, l’energia i la reobertura van ser els motors: tres factors que tenen en comú una demanda que es recupera amb rapidesa davant d’una oferta que no pot respondre al mateix ritme. Quan es dona aquesta combinació, els preus tendeixen a pujar, almenys fins que l’oferta s’ajusta. És un mecanisme bàsic de l’economia, però la seva durada depèn de quant trigui la producció a respondre.
La qüestió de fons era si aquests augments eren un fenomen puntual o l’inici d’una tendència més duradora. No hi ha una resposta senzilla, i els economistes discrepaven. El que quedava clar és que, fins que la situació s’aclarís, les empreses i les famílies havien de conviure amb una incertesa sobre els preus més gran que la dels anys anteriors.
Un debat obert, costos reals
El debat sobre si la inflació era transitòria seguia obert, però els costos de les empreses ja pujaven. Mentre els economistes discutien la durada del fenomen, els negocis ja pagaven més per materials, energia i transport, i havien de decidir si traslladaven aquests augments als preus de venda.
Aquesta decisió no és senzilla. Pujar preus pot protegir el marge, però també pot restar competitivitat o clients, sobretot si la competència no fa el mateix. I no pujar-los pot comprometre la rendibilitat. La discussió teòrica no atura la factura, i cada empresa ha d’analitzar quanta capacitat té de traslladar costos, a qui i amb quins terminis. Convé fer números per línia de producte abans de decidir, en lloc d’aplicar una pujada general.
Revisar preus i contractes
Revisar preus i contractes amb clàusules d’actualització es feia necessari. Un contracte a llarg termini sense clàusula de revisió es pot convertir en una pèrdua si els costos pugen, mentre que una clàusula ben redactada reparteix el risc entre les parts. Convé revisar amb assessors jurídics i financers quins contractes estan més exposats i com es podrien ajustar. Una clàusula habitual vincula el preu a un índex publicat, de manera que les revisions siguin automàtiques i objectives.
També ajuda identificar els costos que pesen més en cada línia de negoci i els proveïdors amb qui hi ha marge per negociar o fixar preus per endavant. Per a una família amb despeses fixes, la lliçó és semblant: revisar els contractes de subministraments, assegurances i lloguers, i comprovar que els ingressos i l’estalvi mantenen el ritme dels preus. Qui revisa a temps negocia des d’una posició més forta.
Els preus no esperen que acabi el debat sobre la seva durada.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
