- El 5 de maig el Tribunal Constitucional alemany va sentenciar que el BCE no va motivar la proporcionalitat del seu programa de compra de deute públic.
- La sentència dona al BCE tres mesos per justificar-la; si no, el Bundesbank no podria continuar participant-hi, amb certes condicions.
- La sentència no afecta els ajuts europeus davant del coronavirus, però obre un debat sobre qui té l’última paraula en el dret europeu.
El 5 de maig del 2020, el Segon Senat del Tribunal Constitucional Federal alemany, a Karlsruhe, va dictar sentència sobre el programa de compres de deute públic del Banc Central Europeu (PSPP), en marxa des del 2015. Va estimar diversos recursos i va concloure que les decisions del BCE sobre el programa no havien avaluat ni justificat la seva proporcionalitat, i que per això excedien les competències del banc.
El tribunal va anar més enllà: va considerar que la sentència en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia avalat el programa, el desembre del 2018, era incomprensible des del punt de vista de la proporcionalitat i la va declarar no vinculant per a ell. Va fixar un termini transitori de tres mesos com a màxim. Si el BCE no adopta una nova decisió que justifiqui la proporcionalitat, el Bundesbank no podrà continuar participant en l’execució i haurà de vendre els seus bons de manera gradual.
El programa i per què importa
Des del 2015, el BCE compra al mercat bons dels estats de la zona euro, entre ells els d’Espanya, amb la finalitat de mantenir la inflació a prop del seu objectiu i abaixar els costos de finançament. Aquestes compres han contribuït que el Tresor, les empreses i les famílies es financin a tipus molt baixos. El tribunal alemany no va considerar que el programa vulnerés la prohibició de finançar directament els estats, però sí que el BCE havia de ponderar els seus efectes econòmics secundaris.
Entre aquests efectes va citar el finançament dels estats, la situació dels bancs i els estalviadors i la independència del mateix BCE. En altres paraules: no va qüestionar la política monetària, sinó que va exigir una motivació més detallada de com el banc sospesa objectius i efectes. Els operadors dels mercats, per la seva banda, seguien de prop qualsevol senyal que les compres es poguessin veure limitades.
Un debat sobre qui decideix
La sentència toca un assumpte de fons: l’equilibri entre els tribunals nacionals i el Tribunal de Justícia de la UE. El tribunal alemany va subratllar que els estats continuen sent «els senyors dels Tractats» i que el seu control sobre els actes europeus ha de ser excepcional, però va declarar ultra vires, és a dir, fora de competència, una actuació de les institucions europees. Que un tribunal nacional faci això és inusual i planteja qüestions delicades.
La mateixa sentència va aclarir que no afecta les mesures europees contra la crisi del coronavirus, entre elles les noves compres d’emergència que el BCE havia llançat al març. Però el debat quedava obert: com reaccionarien el BCE, la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la UE, i quin efecte tindria sobre la confiança en l’euro, era una incògnita.
Què convé revisar
Per a les empreses i les famílies, l’efecte directe és limitat a curt termini: els tipus i les compres continuen vigents. Però convé recordar que el finançament barat no és una dada permanent. Si el seu negoci depèn de crèdit a tipus variable o de refinançar deute en els propers anys, és prudent estudiar com li afectaria un encariment.
Per als inversors, episodis com aquest mostren que el marc institucional també pot generar incertesa. No es tracta d’anticipar el resultat, sinó de comprovar amb el seu assessor que la seva cartera està diversificada i alineada amb el seu horitzó i la seva tolerància al risc. Eviti prendre decisions per una sola notícia, i menys encara per les reaccions de les primeres hores.
Darrere de cada tipus d’interès hi ha una arquitectura legal; quan es mou, convé saber com.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
