- El 23 de març els ministres de Finances de la UE van recolzar activar la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat.
- Els governs poden gastar més per sostenir l’ocupació i les empreses sense incomplir les regles de dèficit de la UE.
- S’hi suma el marc temporal d’ajuts d’Estat, que facilita préstecs, avals i subvencions a empreses afectades.
El 23 de març del 2020, els ministres de Finances dels estats membres de la Unió Europea, reunits per videoconferència, van coincidir amb la valoració de la Comissió Europea, que havia proposat tres dies abans activar la clàusula general de salvaguarda del Pacte d’Estabilitat i Creixement. Aquesta clàusula permet desviar-se temporalment de les exigències pressupostàries en cas d’una recessió greu a la zona euro o al conjunt de la Unió.
És una decisió sense precedents des que es va crear la clàusula el 2011, i arriba en plena crisi del coronavirus. Allibera els governs de la pressió de retallar per complir els límits de dèficit, i els permet concentrar la despesa en l’urgent: sanitat, protecció de l’ocupació i suport a la liquiditat de les empreses. Poc abans, el 19 de març, Brussel·les havia aprovat també un marc temporal d’ajuts d’Estat.
Quines regles es flexibilitzen
El Pacte d’Estabilitat i Creixement fixa límits per als comptes públics: un dèficit del 3 % del PIB i un deute del 60 %, juntament amb obligacions d’ajust per als països que els superen. La clàusula general de salvaguarda no suspèn el pacte ni anul·la aquests objectius, però permet apartar-se de la senda d’ajust de manera temporal, sempre que no es posi en risc la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà termini.
A la pràctica, vol dir que un Govern pot augmentar la despesa o reduir ingressos sense que Brussel·les li exigeixi reduir el dèficit en aquell exercici. No és un xec en blanc: cada país haurà de continuar finançant-se als mercats, i els costos de finançament no depenen només de la Comissió. Per això la decisió s’acompanya de crides a coordinar les respostes nacionals.
El marc d’ajuts a empreses
Les normes europees de competència limiten els ajuts públics a empreses, perquè podrien falsejar la competència entre països. El marc temporal del 19 de març flexibilitza aquestes normes mentre duri la crisi. Permet, entre altres mesures, subvencions directes limitades a 800.000 euros per empresa, garanties públiques sobre préstecs, préstecs amb tipus d’interès bonificats i ajornament d’impostos.
Per a les empreses, la rellevància és que els instruments que anunciïn els governs tenen ara cobertura jurídica europea i menys risc de ser qüestionats. A Espanya, els avals de l’Institut de Crèdit Oficial aprovats la setmana anterior es mouen en aquest marc. Cada ajut tindrà les seves condicions, terminis i requisits, que convé llegir amb detall abans de sol·licitar-lo.
Què convé revisar
Les empreses haurien d’identificar quins ajuts existeixen al seu país i a la seva comunitat autònoma, a qui van adreçats i quins es poden compatibilitzar entre si. Els ajuts públics solen tenir límits acumulats, i un excés pot obligar a retornar-ne una part. Un assessor pot ajudar a triar la combinació més adequada.
Convé també tenir present que el deute públic que finança aquestes mesures s’haurà de pagar en algun moment. Més despesa avui suposa, tard o d’hora, un debat sobre ingressos futurs. Planificar amb prudència, i sense donar per fet que les condicions actuals es mantindran, forma part d’una bona gestió de la tresoreria a mitjà termini. Les empreses amb finançament públic haurien, finalment, de guardar amb ordre tota la documentació que justifiqui el seu ús, perquè els ajuts solen estar subjectes a controls posteriors.
Davant d’una emergència, les regles es flexibilitzen; la responsabilitat de planificar, no.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
