- Xina va créixer un 6,1 % el 2019, el menor avenç anual en prop de tres dècades.
- La guerra comercial, una inversió més feble i l’esforç per reduir el deute van frenar un motor que ja no creix a ritmes de dos dígits.
- Per a una empresa europea importa més la composició del creixement, consum, indústria o immobiliari, que la xifra total.
El 17 de gener del 2020, l’Oficina Nacional d’Estadística de la Xina va informar que l’economia del país havia crescut un 6,1 % el 2019, el menor ritme en gairebé trenta anys i per sota del 6,6 % del 2018. En l’últim trimestre, l’avenç interanual va ser del 6,0 %, en línia amb el previst. El PIB de l’any va superar els 99 bilions de iuans, uns 14,4 bilions de dòlars.
La xifra va arribar dos dies després que Washington i Pequín signessin la primera fase del seu acord comercial, però retratava un any marcat pels aranzels, per una inversió més feble i per un esforç oficial per reduir l’endeutament. La Xina continua sent la segona economia del món i una gran compradora de matèries primeres, de manera que el seu ritme importa molt fora de les seves fronteres.
Menys ritme, més base
Que la Xina creixi menys no vol dir que s’estanqui. Un 6 % sobre una economia de gairebé 100 bilions de iuans afegeix, en termes absoluts, molt més que un 10 % de fa una dècada. Les mateixes autoritats havien assumit que el ritme es moderaria, amb un objectiu oficial situat entre el 6 % i el 6,5 %, mentre el país passa d’un model basat en exportacions i inversió a un altre més recolzat en el consum i els serveis.
Aquesta transició no és senzilla. Reduir el deute d’empreses i governs locals, ordenar el sector immobiliari i sostenir l’ocupació exigeixen equilibris delicats. Quan l’activitat es refreda, Pequín sol respondre amb estímuls selectius, com rebaixes d’impostos, crèdit o despesa en infraestructures, que alhora influeixen en la demanda mundial de matèries primeres. A la pràctica, això vol dir que els cicles d’estímul xinesos poden sostenir la demanda d’acer, coure o petroli fins i tot quan el creixement general es modera.
Què significa fora de la Xina
Per a Europa, la Xina és alhora client i proveïdor. Compra maquinària, automòbils, productes de luxe, aliments i serveis, i ven components, electrònica i béns de consum. Un creixement més lent redueix la gana compradora, sobretot en la indústria i els béns d’equip, i pressiona a la baixa els preus de metalls i energia.
Les empreses espanyoles amb presència en aquest mercat, o que depenen de les seves compres en sectors com l’agroalimentari, el vi, l’oli o el porcí, han de seguir de prop no només la xifra de creixement, sinó l’evolució del consum intern i de les relacions comercials amb els Estats Units. Un acord parcial redueix la incertesa, però no elimina tots els aranzels ja aplicats.
Què convé revisar
Convé identificar quant de les vendes, les compres o els components d’una empresa depèn d’un sol país i quines alternatives hi ha si aquesta baula es debilita. També els contractes: en quina divisa es pacten, qui assumeix el risc de canvi i quines clàusules protegeixen davant de retards o aranzels nous.
En l’àmbit patrimonial, el creixement xinès influeix de manera indirecta en les carteres globals, a través d’empreses cotitzades, matèries primeres o mercats emergents. El raonable és revisar amb el seu assessor que l’exposició a aquest mercat és la desitjada i no una conseqüència accidental d’altres decisions. Convé a més no llegir una xifra aïllada: els analistes contrasten el PIB amb altres indicadors, com les importacions, la producció industrial o els índexs de directors de compres, per tenir una visió més completa.
Entendre la composició del creixement ajuda més que seguir cada xifra trimestral.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
