PSOE i Unidas Podemos pacten un govern de coalició

El 12 de novembre del 2019, dos dies després de les eleccions generals, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van signar un preacord per formar un Govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos, amb Iglesias com a vicepresident. Sánchez va parlar d’un acord per a quatre anys. El document té dos fulls, un breu preàmbul i deu eixos prioritaris d’actuació, i és més una declaració d’intencions que un programa de Govern detallat.

Entre els eixos hi ha consolidar el creixement i la creació d’ocupació, combatre la precarietat del mercat laboral, acabar amb els privilegis fiscals, la regeneració democràtica i la lluita contra la corrupció, les polítiques feministes, el suport a l’anomenada Espanya buidada i el compromís de garantir la convivència a Catalunya. No inclou xifres ni calendaris, i els detalls es negociarien els dies següents. Els portaveus dels dos partits van subratllar que el text era un punt de partida i que la negociació amb la resta de grups parlamentaris seria decisiva.

Què falta per governar

Els resultats del 10 de novembre van deixar el PSOE amb 120 escons i Unidas Podemos amb 35, és a dir, 155, lluny dels 176 que donen la majoria absoluta del Congrés. Per ser investit, Sánchez necessitaria la majoria absoluta a la primera votació o, a la segona, més vots a favor que en contra, cosa que requereix el suport o l’abstenció d’altres partits, entre els quals els nacionalistes. El calendari d’una investidura inclou terminis constitucionals i consultes del Rei als grups, de manera que poden passar setmanes fins que hi hagi un nou Govern.

A més, Espanya fa des de l’abril que té un Govern en funcions, que no pot aprovar pressupostos ni impulsar lleis ordinàries i només gestiona l’ordinari o actua per decret en casos d’urgència. Fins que hi hagi un Govern de ple dret, bona part de l’agenda econòmica, des dels pressupostos del 2020 fins a qualsevol reforma, continua en suspens. Mentrestant, les empreses han de continuar aplicant les normes vigents sense esperar canvis immediats.

Què pot significar per a empreses i famílies

Un acord programàtic d’aquest tipus és sempre un senyal més que una norma. Quan parla de precarietat laboral o de privilegis fiscals, obre preguntes legítimes: quins canvis afectarien els contractes, la jornada o les cotitzacions, i quines figures tributàries podrien ser objecte de revisió. Avui no hi ha respostes, i especular amb mesures que no s’han concretat no és útil.

El raonable és distingir entre el que ja és vigent, que continua sent-ho, i el que són propostes. Qualsevol canvi fiscal o laboral exigiria una tramitació parlamentària o un decret, amb terminis que gairebé mai no són immediats. Hi ha, per tant, temps per analitzar l’impacte amb calma quan es coneguin els textos.

Què convé seguir

Per a qui té una empresa, un patrimoni o una planificació successòria, convé seguir amb atenció tres coses: la composició del futur Govern i el seu programa, els primers textos legislatius o decrets que es presentin i els calendaris d’aplicació. Els canvis en impostos solen aplicar-se a partir d’un exercici, no amb caràcter retroactiu.

És un bon moment per repassar la situació sense prendre decisions precipitades: quines decisions estan pendents per altres motius, quina documentació convindria actualitzar i quins escenaris voldria tenir previstos. El seu assessor pot ajudar-lo a ordenar aquesta revisió i a mantenir-la actualitzada segons evolucionin els esdeveniments. Els textos que es presentin els primers mesos, i especialment els decrets, marcaran l’abast real del programa, molt més que les declaracions inicials.

Un preacord polític obre un debat, però no canvia per si sol cap norma.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.