Càmeres amagades: el TEDH avala l’empresa

El 17 d’octubre del 2019, la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans va dictar sentència en el cas López Ribalda i altres contra Espanya. Va resoldre, per 14 vots contra tres, que no hi va haver violació del dret al respecte de la vida privada de cinc treballadores d’un supermercat, i per unanimitat que tampoc es va vulnerar el dret a un judici equitatiu. La sentència revoca la dictada el gener del 2018 per una sala menor, que sí que havia apreciat vulneració.

Els fets es remunten a un supermercat on el responsable va detectar diferències entre les existències i les vendes. L’empresa va instal·lar càmeres visibles, de les quals va informar la plantilla, i unes altres d’amagades dirigides a les caixes, de les quals no va avisar. Les gravacions van mostrar treballadores robant, i l’empresa va acomiadar catorze persones. Els tribunals espanyols van confirmar els acomiadaments, i diverses afectades van acudir a Estrasburg. Les treballadores van al·legar que la gravació vulnerava el seu dret a la intimitat i que la manca d’avís previ feia il·legal la prova.

Què raona el Tribunal

La Gran Sala va analitzar si els tribunals espanyols havien ponderat de manera adequada la intimitat dels empleats i l’interès de l’empresa. Va concloure que sí: hi havia una sospita raonable d’infraccions greus i de pèrdues importants, la mesura tenia un abast limitat a les caixes, el control es va desenvolupar durant un temps acotat i no hi havia un mitjà igual d’eficaç menys intrusiu.

El tribunal reconeix que el deure d’informar prèviament els treballadors, que la legislació espanyola exigia, és molt important, i que només una raó imperiosa de protecció d’interessos rellevants pot justificar prescindir-ne. En aquest cas, va entendre que es donava aquesta justificació, però adverteix que no es tracta d’una autorització general per vigilar en secret. El Tribunal subratlla que el lloc de la vigilància importa: una caixa oberta al públic ofereix una expectativa de privacitat menor que un vestidor o un despatx.

Què significa per a les empreses espanyoles

Un empresari pot controlar el compliment de les obligacions laborals dels seus treballadors, però amb límits. La llei orgànica de protecció de dades del 2018 regula la videovigilància a la feina i exigeix informar els empleats de manera prèvia, clara i concisa. Preveu una excepció limitada: si es capta la comissió flagrant d’un acte il·lícit, n’hi ha prou que hi hagi el distintiu informatiu habitual.

A la pràctica, la sentència confirma una línia prudent: la vigilància oculta ha de ser l’excepció, estar justificada per sospites concretes, limitar-se en el temps i en l’espai, i no haver-hi una alternativa menys intrusiva. Una càmera situada en un vestidor, un lavabo o una zona de descans continuaria sent, en principi, inadmissible.

Què convé revisar

L’empresa hauria de revisar les seves polítiques de videovigilància i control: on hi ha càmeres, amb quina finalitat, com s’informa la plantilla, qui accedeix a les gravacions i durant quant de temps es conserven. És aconsellable documentar la justificació de cada dispositiu i consultar amb el comitè d’empresa o els representants dels treballadors quan correspongui.

Abans de recórrer a una mesura excepcional, convé valorar amb un advocat laboralista si hi ha alternatives, quines proves calen i com respectar els drets dels treballadors. Una prova obtinguda amb excés pot perdre valor i complicar la defensa d’un acomiadament. L’empresa que activi mesures excepcionals ha de poder demostrar després que no hi havia una altra manera menys intrusiva de protegir el seu patrimoni.

El control legítim d’una empresa acaba on comença la intimitat dels seus treballadors.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.