- L’Argentina viu una crisi de confiança en la seva moneda: el peso s’ha depreciat amb força des de l’abril malgrat els suports rebuts.
- Pujar tant els tipus intenta frenar la fuga de capitals, però encareix el crèdit i amenaça de frenar l’economia.
- L’episodi recorda el risc de les divises de països emergents quan el dòlar es fortaleix i el finançament s’encareix.
El 29 d’agost del 2018 el Banc Central de la República Argentina va elevar el seu tipus d’interès de referència fins al 60 %, una de les xifres més altes del món, en un intent de frenar la caiguda del peso. És el segon augment en poques setmanes, després del del 13 d’agost, i se suma a la pujada de maig. La inflació anual supera ja el 30 %. El Govern de Mauricio Macri havia acordat el juny un programa de suport de 50.000 milions de dòlars amb el Fons Monetari Internacional, però la moneda ha continuat sota pressió.
La crisi argentina s’emmarca en un estiu difícil per als països emergents. La fortalesa del dòlar, la pujada dels tipus d’interès als Estats Units i els dubtes sobre economies amb dèficits i deute en divises estrangeres han portat els inversors a retirar capital de diversos mercats, entre ells Turquia i l’Argentina.
Per què es pugen tant els tipus
Quan els inversors perden confiança en una moneda, comencen a vendre-la i a comprar dòlars. El peso cau, la inflació puja perquè els productes importats s’encareixen i els deutes en dòlars pesen més. Un banc central pot respondre amb tipus d’interès molt alts perquè mantenir pesos resulti rendible i desanimar la sortida de capitals.
El remei té un cost: un crèdit tan car frena el consum, les inversions i l’activitat, i pot portar l’economia a una recessió. A més, no sempre funciona, perquè si el mercat creu que la mesura és insostenible o que hi haurà més devaluació, continua venent. La credibilitat de la política econòmica pesa tant com el nivell concret dels tipus. L’experiència d’altres països indica que la mesura funciona millor quan s’acompanya d’un pla fiscal creïble i d’una inflació que comença a cedir; com a mesura aïllada, el seu efecte sol ser temporal.
Qui té exposició
L’Argentina és un mercat rellevant per a diverses empreses espanyoles, entre elles bancs, companyies de telecomunicacions i d’energia, que hi tenen filials i han de convertir els seus resultats a euros cada trimestre. Una devaluació redueix el valor en euros dels resultats obtinguts en pesos, i el context inflacionari complica la comptabilitat, la fixació de preus i la gestió dels contractes.
També es poden veure afectats els inversors que tinguin fons o valors amb exposició a mercats emergents, i les famílies amb familiars o actius al país. La volatilitat cambiària afecta les remeses, els preus dels immobles denominats en dòlars i els contractes que usen la divisa com a referència.
Què convé revisar
Les empreses amb filials o clients a l’Argentina poden revisar la cobertura de la divisa, els terminis de cobrament i de pagament, la capacitat de repatriar beneficis i l’efecte comptable de la conversió. En els contractes amb aquest país, convé comprovar les clàusules de revisió de preus, la moneda de pagament i la jurisdicció.
Les famílies i els inversors haurien de saber quant de la seva cartera depèn de mercats emergents i si el seu pes és coherent amb el risc que estan disposats a assumir. És informació general i no una recomanació d’inversió; per a qualsevol decisió, convé consultar un assessor amb la situació concreta al davant.
Els tipus alts poden frenar una crisi de moneda, però rarament la resolen sense confiança.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
