- El Reial decret 62/2018, publicat el 10 de febrer, reglamenta la liquiditat de les aportacions amb almenys deu anys d’antiguitat.
- Per a les aportacions fetes abans del 2016, aquest rescat no s’activa fins a l’1 de gener del 2025.
- Fixa topalls a les comissions de gestió del 0,85 %, l’1,30 % i l’1,50 % anual, segons la política d’inversió del fons.
El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el 10 de febrer del 2018 el Reial decret 62/2018, de 9 de febrer, que va entrar en vigor l’endemà. La norma modifica dos reglaments: el de plans i fons de pensions i el que regula com les empreses instrumenten els compromisos per pensions amb els seus treballadors.
El reial decret desplega una previsió que ja contenia la llei: la possibilitat de disposar dels drets consolidats d’un pla de pensions corresponents a aportacions amb almenys deu anys d’antiguitat. A més, introdueix una taula de comissions màximes de gestió en funció de la política d’inversió de cada fons, amb l’objectiu d’abaratir costos i millorar la rendibilitat dels plans.
Liquiditat als deu anys
Tradicionalment, els diners d’un pla de pensions només es podien rescatar per jubilació, invalidesa, defunció, atur prolongat o malaltia greu. La reforma legal del 2014 va afegir un supòsit nou: poder disposar de les aportacions, amb els seus rendiments, quan hagin passat almenys deu anys des que es van fer.
El reial decret en detalla l’aplicació. Per a les aportacions fetes abans de l’1 de gener del 2016, la disposició serà possible a partir de l’1 de gener del 2025. Els traspassos entre plans hauran d’informar de la quantia i de la data de cada aportació, de manera que l’antiguitat no es perdi en canviar de pla. I el rescat continuarà tributant com a rendiment del treball a l’IRPF. Aquestes xifres són màxims, no tarifes: les entitats poden cobrar menys, i els estalviadors poden comparar entre plans de característiques similars per triar els més econòmics.
Topalls a les comissions de gestió
La segona novetat és la substitució del límit únic per una taula. La comissió de gestió no podrà superar el 0,85 % anual als fons de renda fixa, l’1,30 % als de renda fixa mixta i l’1,50 % a la resta. La classificació depèn de l’exposició a renda variable: cap als de renda fixa i menys del 30 % als mixtos.
Els plans amb garantia externa podran aplicar fins a l’1,50 % durant el període de garantia. Aquest canvi no s’aplica de seguida: entra en vigor als dos mesos de la publicació, és a dir, a l’abril. Per a l’estalviador, una comissió menor pot significar, amb el pas dels anys, una diferència rellevant en el capital acumulat. Una diferència de poques dècimes en la comissió anual sembla petita, però, acumulada durant dècades sobre un capital creixent, pot equivaler a una part rellevant de l’estalvi final.
Què convé revisar
El primer pas és consultar quina comissió paga el pla propi i en quina categoria es classifica. Després, comprovar que l’entitat conserva l’historial de dates de les aportacions, sobretot si s’ha traspassat. I valorar, amb l’assessor, com encaixa una possible liquiditat futura en el pla de jubilació, tenint en compte la fiscalitat del rescat.
Les empreses que mantenen compromisos per pensions amb els seus empleats, mitjançant assegurances col·lectives o plans d’ocupació, també haurien de revisar la informació que faciliten als treballadors, perquè el reial decret l’amplia. Aquest text és informació general, no assessorament financer ni fiscal. Abans de traspassar un pla, convé comparar no només la comissió sinó també la política d’inversió, l’historial i les condicions de l’entitat de destinació, i comprovar si el traspàs té alguna limitació.
Més liquiditat i menys cost beneficien l’estalviador, sempre que se’n coneguin les condicions.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
