- Els crèdits ordinaris de bancs i empreses d’inversió es divideixen en preferents i no preferents, i aquests últims cobren després en un concurs.
- Aquest deute absorbeix pèrdues amb més facilitat si l’entitat entra en resolució, i per això deixa de ser un producte no complex.
- Les cooperatives de crèdit podran integrar-se en sistemes de protecció per evitar situacions irreversibles.
L’11 de juliol del 2017 el Congrés dels Diputats va ordenar publicar l’acord de convalidació del Reial decret llei 11/2017, de mesures urgents en matèria financera, aprovat el 23 de juny i publicat l’endemà. La norma modifica la llei de cooperatives de crèdit, la de recuperació i resolució d’entitats, la del Fons de Garantia de Dipòsits i la del mercat de valors. Persegueix dos objectius: donar a les cooperatives de crèdit eines per evitar la liquidació i traslladar al dret espanyol un estàndard internacional sobre passius bancaris.
El primer canvi afecta entitats petites, molt arrelades al territori i finançadores de pimes, autònoms i pagesos. El segon, els qui compren deute emès per bancs. En el concurs d’una entitat de crèdit o d’una empresa de serveis d’inversió, els crèdits ordinaris es dividiran en preferents i no preferents, i els segons tindran menor prelació. Per a l’estalviador i per a l’inversor, la distinció importa més del que sembla.
Què és el deute no preferent
Quan un banc vol emetre passius que serveixin per absorbir pèrdues en una crisi, necessita que aquests passius cobrin després d’altres creditors ordinaris. D’aquí neix el deute anomenat sènior no preferent: un crèdit ordinari que només es considera no preferent si compleix tots els requisits de la norma, pensats perquè sigui senzill imputar-li pèrdues si l’entitat entra en resolució. La figura respon al requisit mínim de fons propis i passius admissibles, conegut com a MREL, que exigeix la normativa europea de resolució bancària.
El decret llei eleva aquesta figura a categoria legal i s’acull a una opció de la proposta de directiva europea que permet avançar l’estàndard internacional, com han fet altres països de l’entorn. No canvia la protecció dels dipòsits, que continuen coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits fins a 100.000 euros per titular i entitat. El que canvia és l’ordre en què cobrarien alguns creditors si una entitat no pogués continuar.
Més cautela per al petit inversor
Juntament amb aquesta classificació, el text modifica la llei del mercat de valors: els instruments de deute emesos per entitats de crèdit o empreses de serveis d’inversió que siguin admissibles per a la recapitalització interna deixen de considerar-se productes no complexos. En termes pràctics, qui els comercialitzi a minoristes haurà de fer-ho amb exigències d’informació i d’avaluació més estrictes.
La mesura respon a una experiència coneguda a Espanya i a Europa: durant la crisi, estalviadors de perfil conservador van acabar amb participacions preferents o altres títols que no entenien bé. El decret no prohibeix cap inversió ni indica quina convé; reforça la informació i les cauteles en la venda. Si teniu deute bancari a la cartera, convé saber quin lloc ocupa en l’ordre de cobrament.
Cooperatives de crèdit
La segona part del decret permet que les cooperatives de crèdit s’integrin en dos tipus de sistemes institucionals de protecció, un de mutualització plena i un altre previst en el reglament europeu de requisits de capital. Les operacions entre entitats del mateix sistema no computen en el límit del 50 % dels recursos per a operacions amb tercers, i els límits de participació en el capital no s’apliquen al fons de garantia del sistema, sempre que presenti al Banc d’Espanya un pla de desinversió.
El propòsit, segons el mateix text, és que aquestes entitats puguin afrontar dificultats amb solucions privades i ràpides, abans d’arribar a una resolució o liquidació que perjudicaria la competència i el finançament local. Per a les pimes i els autònoms que treballen amb una cooperativa de crèdit, una entitat més resistent és una garantia de continuïtat del crèdit; per als socis, convé conèixer en quin sistema s’integra la seva.
Qui confia l’estalvi a una entitat financera ha de saber on cobraria en cas de dificultats, i la nova classificació ho fa més explícit.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
