El Govern va aprovar un segon reial decret llei, de més d’1.800 milions, amb una rebaixa esglaonada de l’impost sobre hidrocarburs a l’estiu. Com planificar la retirada.
El 29 de juny del 2026 el Consell de Ministres va aprovar un nou reial decret llei de més d’1.800 milions d’euros. Incloïa una rebaixa de l’impost sobre hidrocarburs de 15, 10 i 5 cèntims per litre al juliol, a l’agost i al setembre, respectivament, i la reducció progressiva de l’impost sobre la producció elèctrica. La combinació de totes dues mesures apuntava a contenir el preu de l’energia en dos punts diferents de la cadena.
Era el segon paquet de mesures davant la crisi energètica, després del de març. Aquesta vegada el disseny preveia per endavant la seva pròpia retirada, cosa que facilita la planificació però exigeix prendre’s seriosament el calendari. Per als qui consumeixen molt combustible o electricitat, la clau no és només quant s’estalvia a l’estiu, sinó com es prepara el negoci per al moment en què l’ajuda desaparegui. En la gestió de costos, saber quan acaba una ajuda és tan valuós com conèixer-ne l’import.
Una rebaixa esglaonada
La rebaixa de l’impost sobre hidrocarburs era de 15 cèntims per litre al juliol, de 10 a l’agost i de 5 al setembre. És una retirada gradual de l’ajuda: evita un salt brusc en el preu dels carburants i deixa clar des del principi quan acabarà el suport. Els successius esglaons permeten ajustar el comportament sense patir un canvi sobtat de preus. És, en definitiva, una manera d’acompanyar la transició cap als preus sense ajuda.
Des del punt de vista del consumidor, aquesta fórmula té un avantatge psicològic: el preu puja a poc a poc, sense un cingle que el dispari de cop. Des del punt de vista de l’Estat, permet limitar el cost i evitar que una mesura pensada com a temporal es converteixi en permanent per inèrcia. Qui coneix el calendari pot anticipar els costos mes a mes i reflectir-los en els seus pressupostos.
L’impost sobre la producció elèctrica
El decret contemplava també la reducció progressiva de l’impost sobre la producció elèctrica. Es tracta d’un impost que grava els generadors, i la seva rebaixa busca contenir el cost de l’electricitat al mercat majorista, amb efecte indirecte sobre les factures de consumidors i empreses. Es tracta, per tant, d’una palanca indirecta, l’efecte exacte de la qual en el rebut no es pot mesurar amb una xifra única.
És un efecte que convé valorar amb cautela. Un impost que grava qui genera no es trasllada necessàriament de manera directa al rebut, i el preu final depèn de molts altres factors: el mercat, els contractes i el mix de generació. Per això és assenyat esperar a comprovar quant de la rebaixa arriba realment a la factura abans de donar-ho per descomptat en un pla.
Planificar sabent la data de final
La rebaixa esglaonada anunciava la seva pròpia retirada. Per a transportistes i empreses amb flota, era una oportunitat per planificar la tardor sabent exactament quan acabava l’ajuda: ajustar tarifes, revisar rutes, negociar amb els clients els recàrrecs de combustible i preparar la tresoreria per al moment en què el combustible torni al seu preu complet. Qui ho faci amb antelació arribarà a la tardor amb les tarifes actualitzades i els clients avisats.
A la pràctica, convé revisar les clàusules d’actualització del preu del combustible en els contractes de transport, calcular l’impacte de cada esglaó en el cost per quilòmetre i parlar amb els clients abans que arribi l’octubre. També ajuda deixar un coixí de tresoreria per absorbir la diferència els primers mesos, si el mercat no permet traslladar-la de seguida. Els autònoms del transport, amb menys marge financer, haurien de ser especialment curosos amb aquest calendari.
Una ajuda amb data de caducitat es gestiona millor que una que es dona per permanent.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
