Els Estats Units i la Xina van acordar a Ginebra rebaixar dràsticament durant 90 dies els aranzels mutus. Una treva, no un tractat definitiu.
El 12 de maig del 2025, els Estats Units i la Xina van acordar a Ginebra rebaixar dràsticament, durant 90 dies, els aranzels que s’havien imposat mútuament. Els gravàmens, que en l’escalada de les setmanes anteriors havien superat el 100 %, es reduïen de manera notable, tot i que només de manera temporal. Les borses van pujar amb força, en una reacció que reflectia l’alleujament dels inversors davant la desescalada. Que la baixada fos tan notable dona idea de com d’elevat era el nivell de partida.
Aquests dos països són les majors economies del món i mantenen una relació comercial enorme, de manera que qualsevol canvi en els seus aranzels repercuteix en cadenes de subministrament de tot el planeta. Una rebaixa d’aquest tipus no només importa als qui comercien directament entre tots dos, sinó també als qui depenen, encara que sigui de manera indirecta, dels productes i components que creuen aquesta frontera. Per això les empreses europees, que compren i venen a tots dos, van seguir el desenllaç amb especial atenció.
Una rebaixa temporal
L’acord de Ginebra reduïa de manera dràstica els aranzels que les dues potències s’havien imposat mútuament, però només durant 90 dies. És una treva, no un tractat definitiu: el pactat es pot prorrogar, endurir o trencar quan expiri el termini.
Un termini curt limita el valor pràctic de l’alleujament. Un importador pot aprofitar la rebaixa per portar mercaderia mentre duri, però difícilment decidirà una inversió de diversos anys basant-se en una condició que pot canviar en tres mesos. Convé, per tant, distingir entre les decisions que es beneficien de la treva i les que exigeixen una base més estable i duradora. Qui ha de prendre una decisió de compra o d’inversió pot preguntar-se què faria si la treva no es prorrogués, i si aquesta resposta el deixa en una posició raonable.
Alleujament per a les cadenes de subministrament
La treva va alleujar les cadenes de subministrament, que havien quedat bloquejades per uns gravàmens que a la pràctica tancaven el comerç entre tots dos països. Les empreses amb proveïdors o clients vinculats a aquesta relació van poder respirar, i les borses van pujar amb força.
Quan els aranzels són tan alts que paralitzen els enviaments, no només es perd el comerç directe: s’interrompen cadenes senceres d’assemblatge, de logística i de distribució. Reobrir el flux, encara que sigui temporalment, permet a les empreses complir comandes pendents, reposar existències i recuperar part de la planificació perduda, sempre que ho facin amb la prudència que exigeix un termini limitat. Un excés d’existències adquirit amb pressa pot convertir-se més endavant en un problema de tresoreria si la demanda no acompanya.
Planificar amb escenaris
Però va deixar clar que la relació entre les dues potències continuaria sent inestable. Planificar amb escenaris continuava sent la norma: convé saber què passaria amb costos i terminis si la rebaixa es renova i què passaria si no, i no comprometre inversions irreversibles recolzant-se en un acord amb data de caducitat.
Una pràctica assenyada és posar una data al calendari, just abans del venciment de la treva, per revisar les comandes, els contractes i les existències. També ajuda mantenir obert el diàleg amb proveïdors i clients sobre com repartir el cost si els aranzels tornen. Aquesta conversa és molt més fàcil de tenir abans que el problema aparegui que quan ja és a sobre. I és útil deixar per escrit qui decideix què quan s’apropi la data, per no improvisar sota pressió.
Un acord amb termini és una pausa, no una solució.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
