El 18 de desembre la Fed va baixar els tipus però va reduir a la meitat les baixades previstes per al 2025, i les borses van caure. Per què el pla pesa més que el titular.
El 18 de desembre del 2024, la Reserva Federal va baixar els tipus un quart de punt, però va reduir a la meitat les baixades previstes per al 2025. Les borses van patir una de les pitjors sessions de l’any. La reunió va deixar una paradoxa aparent: el banc central va fer exactament el que s’esperava per a aquell dia, i els mercats van reaccionar com si hagués passat alguna cosa negativa. No és una contradicció, sinó un bon exemple de com funcionen les expectatives.
L’explicació és que els mercats no valoren només el que passa avui, sinó el que esperen per als propers mesos. Un senyal que les baixades seran menors de les previstes canvia el càlcul del cost dels diners, de l’atractiu de les accions i del valor de les divises. Entendre aquesta lògica ajuda a no deixar-se arrossegar per l’estat d’ànim de les sessions concretes.
Una retallada amb matisos
A la pràctica, el banc central va complir el previst per a aquell dia, però va moderar les expectatives sobre els mesos següents en reduir a la meitat les baixades previstes. En les seves projeccions, el banc central comunica quantes baixades considera probables, i la seva revisió a la baixa és un senyal rellevant encara que no sigui una promesa. Els bancs centrals publiquen aquestes projeccions precisament per orientar els mercats.
Una projecció no és un compromís, però indica com veu l’autoritat monetària l’economia. Que reduís el nombre de baixades esperades apuntava que la inflació o l’activitat no estaven evolucionant tan favorablement com s’havia suposat. Els inversors van interpretar que els diners continuarien sent cars una mica més de temps del que s’havia anticipat, cosa que afecta els preus de molts actius.
Els mercats viuen d’expectatives
Aquesta reacció borsària té explicació. Els preus dels actius descompten el que el mercat espera, i quan el banc central dona un senyal diferent del previst, l’ajust pot ser brusc encara que la decisió immediata fos l’esperada. Aquest fenomen explica per què de vegades una «bona notícia» provoca caigudes i una «mala notícia» provoca pujades.
Els ajustos són ràpids, i quan una notícia arriba als titulars, els preus ja l’han incorporada en bona part.
Les previsions d’un banc central també mouen els mercats.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
