La UE publica la norma que estén la responsabilitat per productes defectuosos al programari, a la intel·ligència artificial i a les plataformes en línia.
El Diari Oficial de la Unió Europea va publicar el 18 de novembre del 2024 la Directiva (UE) 2024/2853, de 23 d’octubre, sobre responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos. Deroga i substitueix la Directiva del 1985, que durant gairebé quaranta anys ha estat la base del règim europeu. El seu objectiu és harmonitzar les normes dels estats membres, protegir els consumidors i adaptar la responsabilitat als productes digitals i a la intel·ligència artificial.
Els estats membres l’han d’incorporar al seu dret com a molt tard el 9 de desembre del 2026. La nova responsabilitat s’aplicarà als productes comercialitzats o posats en servei després d’aquesta data, mentre que els posats al mercat abans continuaran regint-se pel règim anterior. A Espanya suposarà reformar la normativa de consumidors, que avui regula aquesta matèria. La directiva fixa un mínim comú, de manera que les normes nacionals s’hauran d’ajustar a les seves definicions, tot i que els estats conserven marge en aspectes com el càlcul de les indemnitzacions o les regles processals.
Què es considera producte
La directiva inclou expressament el programari, entès com qualsevol sistema operatiu, programa, aplicació o sistema d’intel·ligència artificial, amb l’excepció del programari lliure desenvolupat o subministrat fora d’una activitat comercial. També els fitxers digitals de fabricació, com els usats en impressió 3D, els serveis digitals integrats en un producte, com les dades de trànsit d’un navegador, i els productes intangibles, com el gas, l’aigua o l’electricitat.
El concepte de defecte continua sent la manca de la seguretat que una persona té dret a esperar, però s’hi afegeixen criteris per valorar-lo: la capacitat d’aprendre o adquirir noves funcions després de comercialitzar-se, la interconnexió amb altres productes, el control que el fabricant conserva mitjançant actualitzacions, les vulnerabilitats de ciberseguretat, les retirades de productes i la manca de mitjans per registrar el funcionament quan la llei ho exigeix. A la pràctica, un producte connectat que rep actualitzacions o aprèn amb l’ús continuarà sota la responsabilitat del fabricant mentre aquest conservi el control sobre aquest programari.
Qui respon i per quins danys
La responsabilitat continua sent objectiva: el productor respon sense que el perjudicat hagi de provar la seva culpa. S’amplia el cercle de responsables, que inclou el fabricant del component defectuós, el proveïdor d’un servei digital relacionat, qui modifica substancialment un producte, i, en certes circumstàncies, l’importador, el representant autoritzat, el prestador logístic, el distribuïdor i les plataformes en línia.
També s’amplia el dany indemnitzable: inclou la destrucció o corrupció de dades no utilitzades amb fins professionals, amb el cost de recuperar-les, i els danys a la salut psicològica mèdicament reconeguts. Es manté el termini de tres anys per reclamar i el de deu per a la caducitat, que puja a 25 anys quan la lesió personal triga a manifestar-se.
Prova i preparació
La directiva facilita provar al perjudicat. Es presumeix el defecte si el demandat no exhibeix la prova que té a la seva disposició, si el producte incompleix requisits obligatoris de seguretat o si el dany procedeix d’un mal funcionament evident; i es presumeix el nexe causal quan el dany és el típic d’aquell defecte. També es poden presumir tots dos quan la complexitat tècnica fa excessivament difícil provar.
Per a les empreses, això aconsella revisar contractes, condicions generals, instruccions i advertències, reforçar els processos de detecció i correcció de defectes i d’actualització del programari, i conservar registres i traçabilitat que permetin exhibir informació davant d’un tribunal. Els distribuïdors i les plataformes han de saber, a més, que en determinades condicions també poden respondre, per exemple si no identifiquen el fabricant quan se’ls requereix. Convé a més revisar amb l’asseguradora que les pòlisses cobreixen aquests nous riscos, ja que la directiva no fixa un límit financer a la responsabilitat.
El programari ja no és un terreny al marge de la responsabilitat per producte.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
