El 22 d’octubre l’FMI va elevar amb força la seva previsió de creixement per a Espanya el 2024. Què hi ha darrere de la xifra i què convé fer amb el bon moment.
El 22 d’octubre del 2024, el Fons Monetari Internacional va elevar amb força la seva previsió de creixement per a Espanya el 2024. La va situar entre les economies avançades que més creixien, impulsada pel turisme, la immigració i la inversió. Una revisió a l’alça d’aquesta magnitud, procedent d’un organisme internacional de referència, és una bona notícia que mereix llegir-se amb atenció i també amb matisos. Aquesta nota repassa què hi ha darrere de la xifra i què pot fer una empresa amb aquest bon moment.
Les previsions de l’FMI no són una garantia, sinó una estimació basada en dades i en supòsits, i es revisen diverses vegades l’any. Tot i així, influeixen en la percepció que tenen els inversors, les empreses i els governs sobre un país. Quan l’expectativa millora, solen millorar també les condicions de finançament i l’ànim dels qui decideixen invertir o contractar, cosa que reforça el cercle virtuós.
Què va dir l’FMI
El Fons Monetari Internacional és una institució que supervisa l’economia global i que publica periòdicament previsions de creixement, d’inflació i d’ocupació. En aquesta ocasió va elevar amb força la seva previsió per a Espanya el 2024. Això vol dir que, des del seu càlcul anterior, les dades reals havien estat millors del que l’organisme mateix esperava, i que havia decidit ajustar la seva visió. Les revisions a l’alça reflecteixen que l’activitat havia sorprès positivament, no que els problemes estructurals haguessin desaparegut.
Aquesta posició descansa en tres motors diferents: el turisme aporta ingressos de l’exterior, la immigració augmenta la població activa i el consum, i la inversió amplia la capacitat productiva. Que coincideixin els tres explica en bona part un creixement superior al d’altres països del seu entorn.
El que la mitjana no mostra
El bon moment macroeconòmic no es traduïa igual a totes les butxaques: l’habitatge i la productivitat continuaven sent els grans reptes. Un creixement mitjà alt conviu amb situacions molt diferents segons el sector, l’edat o la zona on es viu. Una família que paga un lloguer elevat pot no sentir cap millora, encara que el conjunt de l’economia creixi amb força.
La productivitat, és a dir, quant es produeix per hora treballada, és la base de la millora sostinguda dels salaris i del benestar a llarg termini. Si el creixement depèn sobretot de sumar més treballadors i més visitants, i menys de produir més amb els mateixos recursos, el seu recorregut pot ser limitat. És una qüestió de fons que afecta directament la competitivitat de les empreses. A llarg termini, és la variable que més condiciona quant pot créixer una economia sense generar tensions.
Què fer amb el bon moment
Per a l’empresa, un entorn favorable per créixer amb prudència. Convé aprofitar el bon moment per reforçar el balanç, millorar la productivitat i preparar el negoci per a una etapa menys favorable. Reforçar el balanç vol dir reduir deute car, acumular reserves i assegurar que la tresoreria aguanti imprevistos, cosa que resulta molt més fàcil quan les vendes van bé. Les decisions de finançament preses en la bonança condicionen la resistència en la dificultat.
Millorar la productivitat pot passar per la formació, per digitalitzar processos, per renegociar contractes o per revisar quines activitats aporten més marge. No exigeix grans inversions en tots els casos: de vegades n’hi ha prou d’eliminar tasques que no aporten valor. I preparar-se per a aquesta etapa menys favorable és, senzillament, imaginar com es veuria el compte de resultats si les vendes baixessin durant un temps i quines decisions caldria prendre. És un exercici de prudència, no de pessimisme, i es fa millor quan no hi ha urgència.
Créixer bé també és créixer amb marge de seguretat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
