El 17 de setembre del 2024 el Govern va aprovar l’avantprojecte que transposa la directiva DAC8: més informació sobre criptoactius i el seu embargament. Què canvia.
El 17 de setembre del 2024, el Consell de Ministres va aprovar en primera volta un avantprojecte de llei del Ministeri d’Hisenda que transposa la directiva europea DAC8, la vuitena modificació de la normativa de cooperació administrativa en matèria fiscal. El text reforma la Llei general tributària i altres normes, i va sortir a informació pública uns dies després, fins al 9 d’octubre.
La directiva estén als criptoactius l’intercanvi automàtic d’informació que ja existeix per als comptes financers, i els Estats membres l’han d’aplicar des de l’1 de gener del 2026. Per a qui posseeix criptoactius, la conseqüència pràctica és que les autoritats fiscals europees rebran, per via directa i de manera sistemàtica, dades que fins ara només podien conèixer per camins molt més limitats.
Què hauran de comunicar els proveïdors
Segons l’avantprojecte, les plataformes i la resta de proveïdors de serveis amb criptoactius hauran d’aplicar procediments de diligència deguda per identificar els seus clients i la seva residència fiscal, i comunicar a l’Agència Tributària determinades operacions, tant de residents com de no residents. El marc segueix el model de l’OCDE per a aquest tipus d’informació, i el text substitueix el concepte de moneda virtual pel de criptoactiu, més ampli.
L’incompliment tindria conseqüències: l’avantprojecte preveu multes, entre elles 200 euros per cada persona la identificació de la qual no es faci correctament, i la possibilitat de retirar provisionalment del seu registre un operador que no compleixi, fins que ofereixi garanties de compliment futur. La càrrega d’aquests procediments recau, per tant, sobre les plataformes, no sobre l’usuari.
Embargament i criptoactius a l’estranger
L’avantprojecte esmenta expressament els criptoactius entre els béns que l’Administració pot embargar, juntament amb els saldos en entitats de pagament i de diner electrònic. És un aclariment legal d’un terreny en què, per la naturalesa tècnica d’aquests actius, l’execució no sempre és senzilla, i deixa clar que no queden fora de l’abast d’un deute amb Hisenda.
El text també ajusta les obligacions d’informació que ja existeixen sobre monedes virtuals, entre elles les dels criptoactius situats a l’estranger, per encaixar-les en el nou marc europeu. Qui custodia criptoactius en plataformes d’altres països ja té una obligació pròpia, la del model 721, i la nova norma reforça el creuament de dades entre allò declarat i allò comunicat pels proveïdors.
Què convé revisar
Un avantprojecte no és una llei: necessita una segona aprovació del Govern i la tramitació parlamentària, i el seu text pot canviar. Però la direcció és clara, i el calendari de la directiva, que s’aplica des del 2026, marca el termini. Convé que qui tingui criptoactius ordeni la seva informació: en quines plataformes són, des de quan, amb quin cost d’adquisició i on es custodien, tant a Espanya com a l’estranger. Si els criptoactius pertanyen a una societat, convé revisar, a més, com es reflecteixen a la seva comptabilitat i en la informació que presenta.
També convé comprovar que les declaracions ja presentades, inclòs el model 721 quan escaigui, coincideixen amb les dades que les plataformes puguin enviar a les autoritats, i revisar amb l’assessor com tributen les operacions fetes. La transparència no canvia allò que es deu, però fa més visible allò que no es va declarar. Aquesta nota és informació general, no assessorament individual.
El criptoactiu continua sent un actiu com un altre: el que canvia és la facilitat de l’Administració per veure’l.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
