L’estimació ràpida d’Eurostat per a l’agost manté l’IPC al 5,3 %, tot i que la inflació subjacent baixa. El BCE decideix el 14 de setembre.

El 31 d’agost del 2023 Eurostat va publicar la seva estimació ràpida de la inflació de l’agost a la zona de l’euro: un 5,3 % interanual, la mateixa xifra que al juliol i per sobre del 5,1 % que esperaven els analistes. És una pausa en el descens que s’observava des del màxim de l’octubre del 2022, quan els preus van arribar a pujar més d’un 10 %, i arriba la vigília de la reunió del Banc Central Europeu del 14 de setembre.
La dada importa perquè el BCE ha pujat els tipus d’interès en nou reunions consecutives, fins a situar la facilitat de dipòsit al 3,75 % després de la pujada de juliol, i les seves properes decisions depenen de si la inflació s’acosta a l’objectiu del 2 %. Per a una família amb hipoteca variable, per a una empresa amb finançament a tipus variable o per a un estalviador, el que es decideixi al setembre té un efecte directe en els seus comptes.
Què diu la dada
Dins de la xifra general, el detall és una mica més favorable. Els aliments, l’alcohol i el tabac van pujar un 9,8 % interanual, enfront del 10,8 % del juliol, i l’energia va registrar una caiguda del 3,3 %, menys pronunciada que el 6,1 % del juliol. La inflació subjacent, que exclou energia, aliments, alcohol i tabac i és la que més vigila el BCE, va baixar al 5,3 % des del 5,5 %.
El missatge és mixt: la inflació general no baixa, però el seu component més persistent comença a cedir. Una xifra aïllada no marca una tendència, i els bancs centrals solen esperar diversos mesos de dades abans de donar per controlada la situació. Per això els mercats es divideixen entre qui veu marge per a una pausa i qui creu que caldrà alguna pujada més. Convé recordar també que la inflació mesura la variació interanual dels preus: que baixi no vol dir que els preus baixin, sinó que pugen més a poc a poc.
Com arriba a hipoteques i estalvi
La majoria de les hipoteques variables a Espanya es revisen en funció de l’Euríbor, que segueix de prop les expectatives sobre els tipus del BCE. Quan els tipus pugen, les quotes s’encareixen a cada revisió; quan s’estabilitzen, l’alça s’atura, però no es reverteix de seguida. Amb tipus alts millora també la remuneració dels dipòsits i d’altres productes d’estalvi, tot i que el que ofereix cada entitat varia molt.
Per a les empreses, el cost del deute a tipus variable continua sent un factor de planificació, i l’encariment del crèdit frena la inversió i el consum. És un bon moment per recordar que la inflació no afecta igual tothom: depèn de la cistella de despesa, del deute contret i de la capacitat de traslladar els costos als preus.
Què convé revisar
Les famílies amb hipoteca a tipus variable poden comprovar quan és la seva propera revisió, quina quota resultaria amb diferents escenaris de tipus i quines alternatives ofereix la seva entitat, com el canvi a tipus fix o mixt, tenint en compte les comissions aplicables. No hi ha una resposta única: depèn dels ingressos, de la tolerància al risc i del termini restant.
Les empreses amb finançament a tipus variable poden revisar les seves previsions de tresoreria amb escenaris més exigents i valorar amb les seves entitats fórmules de cobertura. Aquesta nota és informació general, no un consell d’inversió ni financer individual; per a la vostra situació concreta, consulteu amb el vostre assessor. Mantenir un marge de seguretat als comptes, en lloc d’ajustar-los al cèntim, és més prudent mentre el rumb dels tipus continuï obert.
En el cicle dels tipus, una pausa de la inflació no és encara un canvi de rumb.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


