El 10 de novembre el Parlament Europeu va aprovar la directiva CSRD, que amplia a unes 50.000 empreses l’obligació d’informar sobre sostenibilitat. Què canvia.
El 10 de novembre del 2022 el Ple del Parlament Europeu va aprovar, amb 525 vots a favor, 60 en contra i 28 abstencions, la Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat, coneguda per les sigles angleses CSRD. Només falta l’aprovació formal del Consell, prevista per a finals de mes, i la publicació al Diari Oficial de la UE. Un cop en vigor, els Estats membres tindran 18 mesos per incorporar-la al seu dret intern.
La directiva substitueix i amplia el règim actual d’informació no financera, que a Espanya recull la Llei 11/2018 i obliga les grans entitats d’interès públic i algunes altres. La nova norma estén l’obligació a unes 50.000 empreses de la Unió i la fa més exigent en contingut, comparabilitat i verificació.
Qui queda obligat
S’aplicarà a totes les grans empreses, definides com les que superen dos d’aquests tres llindars: 250 empleats, 40 milions d’euros de facturació neta o 20 milions d’euros d’actiu. Arribarà també a les societats cotitzades en mercats regulats de la UE, tret de les microempreses, i a les empreses de fora de la UE que facturin més de 150 milions d’euros a la Unió mitjançant filials o sucursals.
El calendari és esglaonat. Les empreses que ja informen amb la norma actual aplicaran la directiva a l’exercici que comenci el 2024, amb informes publicats el 2025; les altres grans empreses, a l’exercici 2025; i les pimes cotitzades, el 2026, amb possibilitat d’ajornar-ho dos anys més. Les empreses de fora de la UE ho faran més tard, des del 2028.
Què cal informar
Les empreses hauran de descriure el seu model de negoci, els riscos i oportunitats en matèria de sostenibilitat i l’estratègia, i aportar dades sobre aspectes ambientals, socials i de governança. S’aplica el principi de doble materialitat: cal informar tant de com afecten els factors de sostenibilitat l’empresa com de com l’empresa afecta les persones i el medi ambient. Entre els afers habituals hi ha el canvi climàtic, l’ús de recursos, la contaminació, la biodiversitat, la plantilla, els drets humans a la cadena de valor i l’ètica empresarial.
La informació es presentarà a l’informe de gestió, en format digital per facilitar-ne la consulta, i s’elaborarà segons unes normes europees d’informació, les ESRS, que prepara el grup consultiu EFRAG i que adoptarà la Comissió mitjançant actes delegats. A més, haurà de sotmetre’s a la verificació d’un auditor o prestador independent, inicialment amb un nivell de seguretat limitat.
Què convé fer
Encara que no s’estigui al primer grup obligat, les empreses amb clients o proveïdors subjectes a la directiva rebran peticions de dades de la seva cadena de valor: consums, emissions, condicions laborals, polítiques de governança. Anticipar aquest diàleg i ordenar la informació disponible facilitarà les relacions comercials i l’accés a finançament, perquè bancs i inversors també faran servir aquestes dades. Per a una pime proveïdora, convé saber que la directiva preveu un tracte proporcionat i normes més senzilles per a les pimes cotitzades.
Convé començar per un diagnòstic: quines dades hi ha, qui les controla, quins sistemes les recullen i què hi falta. Les empreses del primer grup haurien de contrastar ja la seva informació no financera actual amb els nous requisits i preveure pressupost i calendari d’adaptació. És informació general; falten encara el text definitiu i la transposició espanyola. Els òrgans d’administració haurien d’assumir que la informació de sostenibilitat ja és matèria de govern corporatiu, amb responsabilitat pròpia.
La sostenibilitat passa de ser un capítol voluntari de l’informe anual a ser una informació regulada, verificada i comparable.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
