El 4 d’octubre el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Pressupostos del 2023: rebaixa de l’IRPF a rendes baixes i més tributació a l’estalvi alt.
El 4 d’octubre del 2022 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2023, que incloïa una rebaixa de l’IRPF per a les rendes baixes i una pujada de la tributació de les rendes de l’estalvi més altes. Era el punt de partida d’un procés parlamentari en què les mesures podien canviar, però ja marcava l’orientació de la política fiscal per a l’any següent.
Els Pressupostos no són només un document comptable: resumeixen les prioritats d’un Govern sobre quant gastar, en què i com finançar-ho. Per a empreses i famílies, la seva rellevància és en els canvis fiscals que poden introduir, en els ajuts que preveuen i en l’escenari econòmic en què es basen. Llegir-los amb calma, sense donar res per fet fins a la seva aprovació, permet anticipar l’entorn i preparar les decisions de l’any.
Un projecte, no una llei
Un projecte de Pressupostos és el text que el Govern envia al Parlament per al seu debat i aprovació. Fins que no s’aprova definitivament, les mesures poden canviar, de manera que el que s’ha anunciat indica una direcció, però encara no és una norma en vigor.
Durant la tramitació, els grups parlamentaris poden proposar modificacions, i el text final pot diferir de l’inicial. Per això és prudent distingir entre el que s’ha proposat i el que s’ha aprovat. Prendre decisions definitives sobre la base d’un projecte és arriscat, tot i que sí que és útil preparar escenaris i calcular com afectarien les mesures si s’aprovessin tal com s’han presentat. Mentrestant, les empreses i les famílies poden revisar quina part dels seus ingressos procedeix del treball i quina de l’estalvi, per entendre quines mesures els afectarien més.
Rendes del treball i rendes de l’estalvi
L’IRPF distingeix entre les rendes del treball i les de l’estalvi, com interessos, dividends i plusvàlues. La rebaixa arribava a les rendes baixes, mentre que la pujada es concentrava en els trams més alts de les rendes de l’estalvi, cosa que afecta sobretot els qui tenen un patrimoni financer rellevant.
Aquesta distinció és important perquè cada tipus de renda es grava amb una escala diferent. Les rendes del treball, com el sou, tributen per una taula progressiva; les de l’estalvi, per una altra, amb els seus propis trams. Quan es modifica una de les dues, l’efecte depèn de quina proporció dels ingressos de cada persona o família procedeix de cada font, cosa que convé tenir clara abans d’interpretar els titulars. Els trams i tipus concrets només es coneixeran en el text aprovat, i les comunitats autònomes també tenen competències en part de l’impost.
Quan fer efectiva una plusvàlua
Per a les famílies amb patrimoni, el tram de l’estalvi tornava a canviar. Decidir quan fer efectiva una plusvàlua o cobrar un dividend podia tenir un efecte fiscal rellevant. És una decisió que no s’ha de prendre només per motius fiscals, i que convé estudiar amb un assessor, sospesant el calendari, l’import i l’objectiu de cada operació.
Una plusvàlua es genera quan es ven un actiu per més del que va costar; fins aleshores, és només un guany latent. El moment de la venda determina l’exercici fiscal i el tipus aplicable. Però la inversió té la seva pròpia lògica, i vendre o mantenir únicament per raons fiscals pot portar a males decisions. El prudent és analitzar el conjunt: objectius, risc, liquiditat i impostos. Aquesta nota és informació general, no una recomanació. Quan hi ha diverses operacions possibles, convé ordenar-les per objectiu i no per impost, i comprovar després quin efecte fiscal tindria cadascuna.
La fiscalitat no ha de dirigir la inversió, però tampoc no es pot ignorar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
