Sequera històrica a Europa

A l’agost del 2022 Europa va patir una de les pitjors sequeres en segles. El nivell del Rin va caure tant que els vaixells de mercaderies van haver de navegar amb mitja càrrega, i a Espanya els embassaments van baixar a mínims. Les imatges de llits secs i d’embassaments buits reflectien un problema que, a més d’ambiental i social, tenia conseqüències econòmiques directes. Les conseqüències es van notar en el transport, en l’energia i en la gestió de l’aigua, tres àmbits que s’influeixen entre si.

La sequera no és només una qüestió de manca de pluja: afecta l’agricultura, la indústria, el turisme, l’energia i el transport. Quan diversos d’aquests factors coincideixen amb una crisi energètica i amb preus alts, l’efecte es multiplica. Per això convé analitzar-la com un risc per a l’activitat empresarial i no només com un fenomen meteorològic, i pensar com preparar els negocis i les llars.

Un riu que també és carretera

El Rin és una de les principals vies de transport de mercaderies d’Europa. Quan el seu nivell baixa, els vaixells no poden carregar tot el que transporten habitualment, i el mateix producte necessita més viatges i costa més de moure, amb conseqüències per a la indústria i les empreses que depenen d’aquests enviaments.

El transport fluvial és especialment eficient per a càrregues pesants i voluminoses, com combustibles, productes químics o matèries primeres. Si es redueix la seva capacitat, part de la càrrega ha de passar a la carretera o al ferrocarril, que no sempre tenen disponibilitat immediata i que costen més. El resultat és un encariment de la logística que pot acabar reflectint-se en els preus finals. Les empreses que depenen d’una sola via de transport són les més vulnerables; tenir alternatives, encara que siguin més cares, redueix el risc d’aturada.

Aigua i energia

El clima tornava a afectar la logística i l’energia, amb menys producció hidroelèctrica. Una central hidràulica depèn que hi hagi aigua als embassaments, i quan escasseja cal substituir aquesta producció per altres fonts, cosa que pressiona a l’alça el preu de l’electricitat. Menys aigua als embassaments significa menys marge de maniobra per produir electricitat quan més es necessita.

La relació entre aigua i energia funciona en tots dos sentits: l’aigua s’utilitza per generar electricitat, però l’energia també es necessita per extreure, transportar i depurar aigua. En un context d’escassetat de tots dos recursos, l’efecte és doble. Les empreses amb processos que depenen de les dues coses haurien de revisar la seva exposició i considerar mesures d’eficiència que redueixin el consum d’aigua i d’energia alhora. Per això l’eficiència hídrica i l’energètica s’han de tractar conjuntament, i no com a projectes separats.

Un risc econòmic, sobretot a Catalunya

La gestió de l’aigua començava a ser també un risc econòmic, sobretot a Catalunya. Les empreses amb processos intensius en aigua, i les del sector agrari o turístic, haurien d’incloure la disponibilitat hídrica en l’anàlisi de riscos i valorar inversions en eficiència o en fonts alternatives. Per al sector agrari, la sequera afecta directament la collita i els costos; per al turisme, la percepció de la destinació i les restriccions d’ús.

Un primer pas és conèixer quanta aigua consumeix realment cada activitat, d’on procedeix i quines restriccions es podrien aplicar en un escenari d’escassetat. Després, es poden avaluar mesures com la reutilització, la reducció de fuites o el canvi de processos. I convé revisar si les assegurances i els plans de continuïtat contemplen les restriccions de subministrament, no només els danys materials. Una conversa amb el proveïdor d’aigua i amb l’administració local sobre possibles restriccions permet anticipar-se en lloc de reaccionar.

L’aigua, com l’energia, ja no es pot donar per suposada.