L’energia va empènyer els preus i la inflació espanyola va tancar el 2021 en el nivell més alt en gairebé trenta anys. Què suposa per a l’estalvi i les factures de les famílies.
A principis de gener del 2022, les primeres dades de l’any van confirmar que la inflació espanyola havia acabat el 2021 en el nivell més alt en gairebé trenta anys. L’impuls va venir sobretot de l’electricitat i dels carburants, dues partides que pesen molt en el pressupost de qualsevol llar i de qualsevol empresa. La pujada de preus tornava a ser protagonista a la cistella de la compra i a les factures de casa.
Quan els preus pugen durant mesos, la inflació deixa de ser una dada abstracta i passa a ser una conversa quotidiana. El que és rellevant és que no afecta tothom per igual: depèn del que cadascú consumeix, dels contractes que té signats i del marge que li queda per absorbir el cop. Entendre com arriba la inflació a cada economia és el primer pas per decidir amb calma i sense ensurts. Aquesta nota repassa com es transmet l’encariment de l’energia i què li passa a l’estalvi.
Com es trasllada l’energia
La inflació mesura quant pugen, de mitjana, els preus dels béns i serveis que consumim. Es calcula a partir d’una cistella representativa de productes i serveis, i per això el titular és sempre una mitjana: alguns preus pugen molt més i d’altres amb prou feines es mouen. Mirar només la xifra general pot amagar el que de debò li passa a cada llar.
L’energia és un insum gairebé universal. Quan s’encareix, l’efecte no es queda a la factura de la llum ni a la benzinera: el transport de mercaderies costa més, produir costa més i, amb el temps, aquests costos acaben reflectint-se en gairebé tot el que es compra. Per això un episodi energètic pot trigar mesos a notar-se del tot en els preus finals.
L’estalvi perd poder de compra
Amb els dipòsits sense remuneració, cada punt d’inflació era una pèrdua real per a l’estalvi. Els diners continuaven al compte amb el mateix import, però permetien comprar menys. És una pèrdua silenciosa, perquè el saldo no baixa i res no avisa que alguna cosa ha canviat. Per això de vegades es parla de la inflació com d’un impost invisible: redueix el valor dels diners sense que ningú el cobri de manera explícita.
Aquesta diferència entre l’import nominal i el que realment es pot comprar és el que es coneix com a poder adquisitiu.
La inflació no es veu al saldo del compte, però es nota en el que aquest saldo permet comprar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
