Dues disposicions del 9 i l’11 de juny fixen les regles de localització d’usuaris i el model 490. El primer termini d’ingrés va de l’1 de juliol al 2 d’agost.
El 9 de juny del 2021 es va publicar al BOE el Reial decret 400/2021, que desenvolupa les regles de localització dels dispositius dels usuaris i les obligacions formals de l’impost sobre determinats serveis digitals, i l’11 de juny l’Ordre HAC/590/2021, que aprova el model 490 d’autoliquidació i fixa la forma de presentar-lo. Amb totes dues normes es completa el desenvolupament reglamentari de l’anomenada taxa Google, vigent des del 16 de gener, i es concreten els primers terminis d’ingrés.
Tot i que l’impost només afecta grups amb més de 750 milions d’euros de facturació mundial i més de 3 milions d’ingressos per aquests serveis a Espanya, les normes interessen també els qui depenen d’aquestes plataformes o hi competeixen: determinen com es prova on és l’usuari, quines dades cal conservar i quan es paga, i per tant què pot acabar repercutint-se en preus.
On és l’usuari
L’impost s’atribueix a Espanya quan l’usuari del servei és en territori espanyol, i el reglament defineix com determinar-ho. El lloc de localització del dispositiu ve donat per tots els detalls de l’adreça que proporcioni la tecnologia de geolocalització emprada, incloses, si escau, les coordenades de latitud i longitud. Es presumeix que el dispositiu és on indica la seva adreça IP, tret que altres mitjans de prova demostrin que és en un altre lloc.
Aquests mitjans poden ser la geolocalització basada en xarxes wifi o ethernet, la satel·lital (GPS, GLONASS, Galileo o Beidou) o la que s’obté de les xarxes de comunicacions sense fil terrestres. Els sistemes de localització hauran de captar l’adreça IP i, quan utilitzin altres dades, totes les que utilitzin, i la informació s’haurà de conservar durant el termini de prescripció de l’impost.
Registres i memòria
Per cada trimestre, els contribuents han de portar, conservar i posar a disposició de l’Administració registres diferenciats per tipus de servei, és a dir, publicitat en línia, intermediació en línia i transmissió de dades, a més d’una memòria descriptiva. Les operacions han d’estar anotades en el moment de la liquidació i el pagament o, en qualsevol cas, abans que acabi el termini voluntari. Són obligacions formals exigents, amb una càrrega de sistemes i informàtica important.
El reglament modifica a més el Reglament general de gestió i inspecció tributària en altres aspectes, com l’opció per la modalitat de pagaments fraccionats de l’impost sobre societats. I entra en vigor l’endemà de la seva publicació. Per als grups afectats, el missatge és que les regles del joc ja són completes i que l’Agència Tributària podrà comprovar com es va localitzar els usuaris.
El model 490 i què convé revisar
L’ordre aprova el model 490, que es presenta obligatòriament per internet. El període de liquidació és el trimestre natural i el termini general d’ingrés arriba fins a l’últim dia del mes següent a la seva finalització. Com a norma transitòria, l’autoliquidació del primer trimestre del 2021 es presenta en el termini del segon trimestre, és a dir, de l’1 de juliol al 2 d’agost, i el pagament domiciliat s’ha de fer de l’1 al 28 de juliol.
Els grups afectats haurien de comprovar amb el seu assessor que els seus sistemes capten les dades de localització exigides, que els registres estan al dia i que s’han calculat les quotes del primer semestre. Les empreses que contracten publicitat o serveis de plataformes haurien de revisar si els seus contractes permeten repercutir l’impost. Aquesta informació és de caràcter general.
Amb el reglament i el model, la taxa Google passa del paper a la pràctica: el primer ingrés serà al juliol.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
