L’indicador avançat va situar la inflació d’octubre en el −0,9 % i l’eurozona rondava el −0,3 %. Què significa per a estalviadors, lloguers i deutes.
El 29 d’octubre del 2020 l’INE va publicar l’indicador avançat de l’Índex de Preus de Consum (IPC) d’octubre: una taxa anual del −0,9 %, cinc dècimes per sota de la de setembre i un nivell que la premsa situava entre els més baixos en quatre anys. L’INE va atribuir la baixada sobretot a l’abaratiment de l’electricitat i de la telefonia. La taxa harmonitzada, que serveix per comparar amb Europa, es va situar en el −1,0 %. És una dada avançada: l’INE publicaria la definitiva a mitjan novembre i pot diferir en unes dècimes.
A l’eurozona, la inflació harmonitzada es movia entorn del −0,3 %, molt lluny de l’objectiu del Banc Central Europeu, que persegueix una inflació lleugerament inferior al 2 %. Que els preus baixin pot semblar una bona notícia per a la butxaca, però una caiguda generalitzada i duradora, la deflació, preocupa els economistes perquè sol reflectir una demanda feble. Aquí interessa entendre’n els efectes pràctics a les llars i a les empreses.
Per què baixen els preus
La inflació mesura quant canvia el cost d’una cistella de consum representativa. El 2020 pesen dues forces: una demanda afeblida per la pandèmia i un abaratiment de l’energia. L’INE va assenyalar l’electricitat i la telefonia com a causes principals de la baixada d’octubre. Un descens causat per factors concrets no equival a una deflació generalitzada, tot i que convé vigilar-lo de prop. A més, les restriccions van reduir la despesa en oci i transport, cosa que també pressiona els preus a la baixa.
La inflació subjacent, que exclou energia i aliments no elaborats, sol donar una imatge més estable de la tendència. Observar-la juntament amb la general evita treure conclusions de moviments temporals de preus com els de la llum o el petroli. Els bancs centrals segueixen amb més atenció aquesta tendència de fons que la xifra d’un sol mes.
Efectes pràctics
Per a un estalviador, preus que baixen signifiquen que els diners compren una mica més, però amb tipus d’interès molt baixos el rendiment real depèn del que ofereixi cada producte. Per a qui té deutes a tipus fix, la càrrega real augmenta lleugerament quan els preus i els ingressos no creixen. I les rendes i contractes actualitzats per IPC poden no pujar, o fins i tot baixar, segons el que s’hagi pactat. Els efectes són petits mes a mes, però s’acumulen si els preus es mantenen baixos durant força temps.
Entre els afectats hi ha els arrendadors amb lloguers lligats a l’IPC o a un índex similar, els pensionistes, les pensions dels quals es revaloritzarien un 0,9 % el 2021 segons el projecte de pressupostos aprovat el 27 d’octubre, i els treballadors el conveni dels quals preveu clàusules de revisió salarial. En tots els casos mana el text del contracte o del conveni.
Un sol mes de preus baixos no és una tendència, però sí una bona raó per llegir els contractes.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
