El 3 de setembre el Govern francès va presentar France Relance, un pla de recuperació centrat en l’oferta, la competitivitat i la transició ecològica.
El 3 de setembre del 2020 el primer ministre francès, Jean Castex, va presentar France Relance, el pla de recuperació del Govern de França: 100.000 milions d’euros, dels quals 40.000 procedeixen de la Unió Europea. L’anunci s’havia ajornat una setmana. S’organitza en tres eixos (ecologia, competitivitat de les empreses i cohesió social) i es planteja com un pla d’oferta, és a dir, dirigit a reforçar la capacitat productiva més que a estimular directament el consum.
França és el primer destí de les exportacions espanyoles i un dels principals socis comercials i d’inversió d’Espanya. El que decideixi el seu Govern en energia, indústria, transport o fiscalitat empresarial condiciona les oportunitats i la competència en un mercat clau per a moltes empreses espanyoles, també catalanes, i és a més una pista de per on aniran els altres països europeus. Per això, a Barcelona, Madrid o València, un pla presentat a París s’analitza als departaments financers i d’estratègia de les empreses amb negoci transfronterer.
Els eixos del pla
L’eix ecològic concentra inversions en rehabilitació energètica d’edificis, transport net i hidrogen, entre altres àrees. El de competitivitat inclou suport a la indústria i a la innovació. El de cohesió social s’orienta a l’ocupació, en particular la dels joves, i a la solidaritat territorial. És una combinació de transició verda, reforç industrial i mesures socials que recorda els plans europeus. Cadascuna d’aquestes partides es desplegarà en els dos anys següents, de manera que l’efecte sobre l’economia real no serà immediat.
El Govern va insistir que no hi hauria pujades d’impostos i va presentar el pla com una aposta per l’oferta. Un element destacat va ser la baixada dels impostos de producció que paguen les empreses, un gravamen que s’aplica sobre l’activitat i no sobre el benefici, i que les empreses franceses criticaven des de feia temps davant de les seves competidores europees.
Què significa per a Espanya
Els plans nacionals de recuperació es financen en part amb el fons europeu acordat al juliol, i cada país els dissenya a la seva manera. Comparar-los permet veure on es competeix: qui baixa impostos a la producció, qui subvenciona la renovació industrial, qui prioritza l’hidrogen o la digitalització. Aquesta comparació és útil per a qualsevol empresa que miri Europa com a mercat.
Per a les empreses espanyoles amb clients, proveïdors o filials a França, el pla obre oportunitats de licitació i de col·laboració, i també pot pressionar sobre els preus en sectors on les empreses franceses rebran ajuts. En el pla fiscal, una menor càrrega sobre la producció pot millorar la posició competitiva dels rivals francesos davant dels espanyols. Els ajuts públics estan subjectes a les normes europees de competència, i la Comissió vigila que no distorsionin el mercat únic més enllà del que permet el marc temporal vigent.
Què convé revisar
Qui opera a França hauria d’informar-se de les convocatòries i els ajuts que s’obrin i de si la seva estructura jurídica li permet accedir-hi, perquè molts es destinen a empreses establertes al país. Qui exporta o competeix amb empreses franceses convé que compari costos laborals, fiscals i energètics amb els dels seus rivals directes.
Per a empresaris i famílies amb inversions, els plans públics poden crear oportunitats sectorials, però també expectatives excessives. Els anuncis no equivalen a execució: triguen a arribar a l’economia real i no tots els projectes compleixen els seus terminis. Aquesta nota és informativa i no constitueix una recomanació d’inversió. Si el seu negoci depèn d’un sol mercat, aquesta és una bona ocasió per revisar la seva exposició.
Mirar els plans dels veïns ajuda a entendre contra qui es competeix.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
