El 14 d’agost el Consell Interterritorial va acordar tancar discoteques i bars musicals, avançar a la una el tancament de l’hostaleria i restringir fumar sense distància.
El 14 d’agost del 2020 el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut va acordar mesures coordinades per a tot Espanya davant l’augment dels contagis. El Ministeri de Sanitat va declarar la suspensió de l’activitat de discoteques, sales de ball i bars musicals, amb o sense música en directe, com a mesura preventiva. Es va establir també que l’hostaleria i la restauració tanquessin a la una de la matinada, i es va restringir fumar a l’aire lliure quan no es pugui guardar una distància de dos metres, per exemple a les terrasses.
Les comunitats autònomes havien d’aplicar l’acord cadascuna amb la seva pròpia resolució; Catalunya, per exemple, va adoptar al seu territori les mesures extraordinàries. Per a un sector que havia reobert unes setmanes abans i que arribava a l’estiu amb aforaments limitats, el tancament va suposar un altre cop econòmic. Però va afectar també una cadena àmplia: proveïdors de begudes, empreses de seguretat, d’espectacles, de neteja i propietaris de locals.
Una suspensió sense data de fi
La mesura es va adoptar com a actuació coordinada de salut pública, amb base en la Llei de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut. És una suspensió preventiva i sense data de terme: depèn de l’evolució epidemiològica. Aquesta temporalitat indefinida complica la planificació, perquè no se sap quan es podrà reobrir ni en quines condicions.
Per a qui té una llicència, un local llogat o un contracte d’explotació, la diferència entre suspensió i extinció és important: mentre l’activitat estigui suspesa per ordre pública, la llicència i els contractes continuen vigents, tret de pacte o norma en contra, i amb ells les obligacions. Convé conèixer bé quines clàusules de força major o de suspensió inclou cada contracte. Per a l’empresari, la conseqüència és que el tancament no depèn de la seva voluntat ni de la seva situació concreta, sinó d’una decisió sanitària general.
El lloguer i els contractes
El lloguer del local és, per a molts negocis tancats, el cost fix més gran. Les mesures excepcionals aprovades a la primavera sobre arrendaments de locals de negoci tenien els seus propis requisits i terminis, i no eren automàtiques, de manera que no es pot suposar que cobreixin la situació creada per un tancament nou. Cal comprovar cas per cas quina norma o quina clàusula és aplicable.
En absència d’una solució específica, la via habitual és negociar amb l’arrendador una reducció o un ajornament temporal, deixant-ho per escrit. Un acord clar evita problemes posteriors a totes dues parts. Si l’arrendador és una gran empresa o una entitat pública, les seves polítiques internes poden ser diferents de les d’un propietari particular, i convé preguntar com abans millor. El que importa és no deixar de pagar sense més ni acumular deute sense avisar: una comunicació primerenca i documentada sol facilitar un acord.
Plantilla, assegurances i ajuts
En matèria laboral, l’instrument principal continuaven sent els ERTO per força major o per causes econòmiques, amb les condicions vigents en cada moment i que convé verificar amb l’assessor laboral abans d’aplicar-los. També convé revisar si la pòlissa cobreix la pèrdua de beneficis per tancament administratiu, cosa que moltes pòlisses exclouen.
A mitjà termini, el sector haurà de decidir quina part de la seva oferta pot traslladar-se a altres formats permesos i a quin cost. Alguns locals han reorientat el negoci cap a la restauració, els esdeveniments privats o les activitats diürnes; no tots ho poden fer i cada canvi exigeix comprovar llicències i aforaments. Es tracta d’informació general: cada cas requereix la seva anàlisi. Si l’empresa té personal amb contracte fix discontinu o temporal, convé comprovar també com afecta el tancament aquests contractes.
En una mesura sense data de fi, l’única cosa que es pot controlar és la preparació.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
