Quarantena britànica per a qui arribi d’Espanya

El dissabte 25 de juliol del 2020 el Govern britànic va anunciar que els viatgers que arribessin al Regne Unit des d’Espanya haurien de fer una quarantena de 14 dies, amb efecte des del diumenge 26. La mesura abastava tot el territori espanyol, incloses les Balears i les Canàries, i s’acompanyava de multes de fins a mil lliures per a qui l’incomplís. Només dues setmanes abans, el 10 de juliol, Espanya havia quedat exempta de quarantena.

El Regne Unit és un dels principals mercats emissors de turistes cap a Espanya, i juliol i agost concentren bona part de l’activitat d’hotels, lloguers vacacionals, restauració i transport. La decisió va arribar en plena temporada, amb molt poc avís, i va obligar milers de viatgers a decidir en qüestió d’hores si tornaven abans o cancel·laven. Un dia abans, França havia recomanat als seus ciutadans evitar viatjar a Catalunya. El ministre britànic d’Afers Exteriors, Dominic Raab, va defensar la mesura i va afirmar l’endemà que el seu país no demanaria perdó per això.

Què passa amb les reserves

Quan un govern estranger imposa una quarantena, les conseqüències es reparteixen en cadena: els viatgers que ja són de vacances, els que tenen bitllet reservat, els operadors que han venut paquets i els allotjaments que reben cancel·lacions d’última hora. La quarantena no prohibia viatjar, però encaria la decisió: dues setmanes d’aïllament al retorn, amb les seves conseqüències laborals, feien inviable el viatge per a molts. Per al negoci local, l’efecte és més immediat que qualsevol xifra anual: cada cancel·lació d’agost deixa una habitació o una taula buida que ja no es recupera.

Al costat espanyol, la preocupació es va concentrar a les illes, que depenen dels visitants britànics, i a les zones costaneres. El Govern balear va arribar a buscar un corredor aeri segur que permetés mantenir alguns viatges amb controls, sense garantia que prosperés. Tampoc no era la primera vegada, ni seria l’última, que les condicions de viatge canviaven en qüestió de dies.

Contractes i assegurances

Per a l’empresari del sector, la primera pregunta és què diu el contracte: condicions de cancel·lació, bestretes, devolucions i força major. Un canvi de recomanacions oficials no sempre equival a força major, i la resposta depèn del text concret i de la normativa aplicable als viatges combinats. Convé documentar cada cancel·lació i cada comunicació amb clients i operadors. Si el client va contractar a través d’una agència o d’una plataforma, convé aclarir també qui ha de tornar l’import i en quin termini, perquè aquesta cadena sol ser la font de més disputes.

L’assegurança és la segona qüestió. Algunes pòlisses de viatge o d’interrupció de l’activitat exclouen pandèmies o restriccions imposades per tercers països, i d’altres exigeixen comunicar el sinistre en un termini breu. Revisar la pòlissa, parlar amb el corredor d’assegurances i reclamar com abans millor és preferible a esperar a veure com evoluciona la situació.

Liquiditat i pla de tardor

La temporada d’estiu és, per a molts negocis turístics, la que financia la resta de l’any. Si juliol i agost es queden curts, cal ajustar la tresoreria fins a la primavera: revisar venciments de préstecs, negociar terminis amb proveïdors i comprovar quins ajuts continuen vigents, com els ERTO prorrogats fins al 30 de setembre o la moratòria hipotecària turística aprovada setmanes abans.

També convé diversificar els mercats d’origen quan sigui possible, perquè dependre d’un sol país fa vulnerable a qualsevol canvi. I és útil preparar escenaris d’ocupació baixa, mitjana i alta, per no prendre decisions de plantilla o d’inversió sobre la hipòtesi més optimista. Es tracta d’informació general: consulti amb el seu assessor abans de decidir.

En turisme, la incertesa és un cost més que convé pressupostar.